Substitució Lingüística: Causes, Etapes i Símptomes

Substitució Lingüística

Procés i Causes

La substitució lingüística és el procés pel qual una llengua és gradualment reemplaçada per una altra dins del seu propi territori. Amb el temps, es produeix la pèrdua d'àmbits d'ús de la llengua territorial.

Causes: La immigració no és la causa principal d'aquest procés. La causa principal és el poder polític que impedeix l'ús normal de la llengua territorial per imposar-ne una altra. Aquests processos de substitució lingüística (PSL) són provocats per polítiques centralistes i imperialistes dels estats.

Etapes del Procés

Si en un territori es donen les causes per al desenvolupament d'un PSL, es desencadenen les següents etapes:

1. Penetració

La llengua externa, protegida i promoguda pel poder polític, comença a ser coneguda per alguns sectors socials residents a les ciutats, com ara grans comerciants, juristes, artistes, etc., que es posen al servei del poder forà.

2. Bilingüització de la Comunitat

Els parlants es veuen obligats a utilitzar la llengua externa, imposada pel poder polític, com a necessària per a qualsevol activitat social i pública. La velocitat d'aquest procés pot durar segles i varia segons diversos factors:

• Les classes benestants són les primeres a bilingüitzar-se.
• El jovent es bilingüitza abans que la gent major.
• Els àmbits d'ús lingüístic formals es bilingüitzen abans que els informals.

El poder polític controla fàcilment els àmbits formals (escola, administració, serveis públics, mitjans de comunicació, etc.).

3. Monolingüització en la Llengua Forana

Si no s'atura el PSL, tota la població abandona l'ús de la llengua territorial, que esdevé completament innecessària. La monolingüització, com la bilingüització, arriba abans a les classes socials més ben situades, a les zones urbanes, als joves i als àmbits d'ús formal.

Exemple: Besavis (monolingües en català) -> Padrins (monolingües en català o pseudobilingües) -> Fills (bilingües) -> Néts (monolingües en castellà).

Procediments de Substitució

La substitució d'una llengua per una altra es dóna a través de tres procediments:

1. Dissolució

La presència constant de la llengua externa afecta l'estructura de la llengua territorial. La llengua pròpia va perdent sons, paraules i expressions.

Exemples d'interferències:

• a) Fonètica: Pronúncia de esses sonores com a sordes.
• b) Lèxica i semàntica: Interferències al vocabulari (p. ex., "pues", "algo", "collir" per "agafar").
• Morfosintàctica: Canviar verbs de la 2a conjugació (p. ex., "ocórrer", "recórrer").

2. Fragmentació

Es desintegra el territori lingüístic (es divideix políticament) i la llengua no s'utilitza en àmbits formals. Els àmbits formals són ocupats per la llengua imposada pel poder polític. Els parlants desconeixen la història de la seva llengua. El centralisme polític aprofita per difondre la idea que les varietats lingüístiques són "llengües diferents" o "dialectes".

3. Pèrdua d'Àmbits d'Ús

Una llengua forana desplaça la territorial en les funcions socials i en els diferents àmbits d'ús, de manera que perd freqüència d'ús i parlants.

Símptomes

• Gran abundància d'interferències lingüístiques unidireccionals patides per la llengua territorial.
• Presència rellevant de la llengua forana, especialment en zones urbanes.
• Aparició de normes d'ús incorrectes.
• La gent jove no utilitza la llengua recessiva, que queda relegada a la gent gran.