Suetoni: Vida dels Dotze Cèsars - Anàlisi i Context

La Vida dels Dotze Cèsars de Suetoni

Context Històric i Objectiu de l'Obra

La vida dels dotze Cèsars de Suetoni (publicada el 121 d.C.), ens trasllada com a espectadors a un dels tres moments crucials de Roma: la substitució de la República Romana per l'Imperi. Ens explica la seva història a partir dels dotze primers homes que van consolidar aquesta nova estructura política.

L'extensa obra literària de Suetoni va ser escrita tant en grec com en llatí, i per a escriure-la va utilitzar tant fonts històriques com arqueològiques. A part d'escriure aquesta famosa obra, també en va escriure moltes altres, però desgraciadament tan sols ens n'han arribades dues.

L'objectiu de Suetoni no era escriure una història de l'època, sinó escriure un relat el més complet possible sobre els dotze primers emperadors, ja que la història de l'època havia estat explicada per Tàcit, l'historiador filòsof, amb l'obra històrica Les Històries i Els Annals, una obra que abasta el mateix període que volia explicar Suetoni.

Aportacions de Suetoni a la Historiografia

• Ús crític de les fonts: Suetoni va utilitzar el seu sentit crític amb la utilització de les fonts, en arxius i llibres. Això és important tenint en compte que a l'antiguitat no s'investigaven les fonts, barrejaven la informació de dos o tres autors sense cap sentit crític.
• Centralitat en l'emperador: Una altra característica de la seva obra és la centralitat que li dóna a cada emperador, essent aquest el personatge principal, i el Senat, magistrats i poble queden en un segon pla.
• Descripcions detallades: A l'emperador que descriu li dóna molts detalls físics, explica els seus vicis i les seves virtuts.

Estructura de l'Obra

L'estructura de la seva obra de cada emperador sempre respon a un mateix esquema:

1. Antecedents familiars i la cronologia de la seva vida fins a arribar a ser emperador.
2. Les seves característiques físiques.
3. Finalment, les últimes accions que va fer en vida fins a la seva mort.

Llegat de Suetoni

Finalment, encara que ell no era un artista escrivint, gràcies a la seva veracitat i la varietat de dades que ofereix als lectors, se l'ha considerat el pare i precursor de la historiografia moderna.