El Sullivan Center: Obra Mestra de Louis Sullivan a Chicago

El Sullivan Center (Antic Carson, Pirie, Scott and Company Building)

Introducció i Context Històric

L'autor d'aquesta obra va ser Louis Sullivan. Es va construir des del 1899 fins al 1901. És de tipologia civil i feta amb els nous materials, com el formigó, el ferro i el vidre. L'estil és l'Escola de Chicago i actualment el trobem a Chicago.

Aquesta obra és contemporània a la Revolució Industrial, període que va veure la utilització intensiva dels nous materials. Cal destacar el gran incendi que va assolar el centre de Chicago. Aquesta era una ciutat comercial on es va produir una gran especulació del sòl. A causa d'això, es van construir grans edificis i gratacels, i es van produir innovacions significatives com els ascensors i la millora de les tècniques constructives.

Anàlisi Formal

Aquesta obra està situada en el districte comercial de Chicago, en un xamfrà. La construcció d'aquest edifici està molt relacionada amb la reconstrucció de la ciutat després de l'incendi. En aquesta zona es van concentrar tots els negocis importants de la ciutat.

L'edifici és aguantat per un esquelet format pels nous materials, com el formigó armat (material molt resistent a la compressió i amb gran elasticitat). Té una estructura interna de ferro que permet construir edificis molt més alts, alliberant els murs exteriors de la funció de càrrega i atorgant-los una funció de tancament. La coberta no té decoració i un element important va ser l'ascensor elèctric que incorporava.

Espai Exterior i Façanes

Pel que fa a l'espai exterior, trobem dues façanes ben diferenciades:

• La base de l'edifici, que inclou l'entresol i la primera planta, tancada per amplis aparadors de vidre. Aquesta part està decorada amb peces de ferro colat i amb un estil que recorda el modernisme.
• La resta de plantes, que segueixen una construcció uniforme amb suports rectilinis i una retícula de finestres (les dels últims pisos són més petites que les dels primers). La part superior està tancada per una coberta plana.

L'autor va resoldre la cantonada fent-la circular, trencant així amb les formes rectes de la resta de l'edifici. La façana té moltes finestres, la funció principal de les quals és deixar entrar la llum. Aquestes finestres, típiques de l'Escola de Chicago, amb la seva horitzontalitat, busquen dissimular la gran verticalitat de l'edifici. La decoració és molt abundant a la base de l'edifici, mentre que a la resta és molt escassa, limitada pràcticament a la cornisa.

Espai Interior i Estil

A l'interior trobem una planta rectangular que potencia la funcionalitat de l'edifici. També presenta una decoració sòbria, pròpia del funcionalisme, i és un espai obert i ampli.

L'estil de l'obra és l'Escola de Chicago, un moviment arquitectònic caracteritzat per un grup d'arquitectes que treballaven amb un mateix estil. És racionalista i un precedent de l'arquitectura del segle XX. Les seves edificacions es caracteritzen per:

• Línies senzilles i manca d'ornamentació.
• Ús de nous materials de l'etapa industrial.
• Gran alçada.
• La premissa que la forma està condicionada a la funció.

Interpretació i Significació

La funció de l'edifici és comercial, ja que va ser concebut com a grans magatzems. Va funcionar com a tals fins al 2007, especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar, joies, etc.

Aquesta és una de les construccions més famoses de Louis Sullivan i reflecteix la seva teoria principal: "la forma segueix la funció". Aquest edifici té una doble aportació significativa: un espai interior molt ampli i una façana molt oberta que permet el pas de la llum.

Models Precedents i Consegüents

Aquesta obra està influïda per l'arquitectura del ferro i, en el seu decorativisme, pel modernisme.

Louis Sullivan va influir en diversos autors, com Frank Lloyd Wright, i en l'escola del funcionalisme i el racionalisme del segle XX a Europa, així com en arquitectes com Adolf Loos. Altres obres destacades de Sullivan inclouen l'Auditori de Chicago i el Guaranty Building.