El Superhome: Transformacions de Nietzsche per a la Llibertat Creadora

4.2 – El Superhome.

La mort de Déu és una oportunitat, especialment per a totes aquelles persones que no es deixen portar pel nihilisme. Tots aquells que l’han superat poden donar un sentit diferent a la vida.

Cal fer un canvi radical i passar de l’autoalienació en Déu a la llibertat creadora que es coneix com a Superhome.

Però, com podem arribar a ser superhomes? Hem de dir que el camí és lent i que no tots arriben a ser-ho. Cal passar tres passos fins que podem arribar a ser superhomes. Nietzsche parla de tres transformacions; anem a explicar-les.

(Compte, aquestes transformacions de les quals anem a parlar són transformacions que pot experimentar el nostre interior. Potser no les fem totes, perquè potser no estem preparats tots per arribar a la darrera transformació, però sí que les hem de fer totes si volem arribar a ser superhomes.)

A.- Primera transformació: L’esperit es converteix en un camell.

Nietzsche empra la imatge del camell per tal que entenguem aquesta primera transformació. El camell representa el ser submís davant de l’omnipotència de Déu o de la llei moral que arrossega i carrega a les seves espatlles. És la imatge de l’home que vol complir els manaments, que s’inventa la transcendència i es sotmet a Déu. És la clara imatge del cristianisme.

B.- Segona transformació: El camell es converteix en lleó.

El lleó simbolitza l’esperit, la lluita contra els valors i contra la moral idealista que se’ns venia presentant.

En aquesta transformació, ens rebel·lem contra aquesta regulació de la vida; som lliures, una llibertat que nega a Déu.

En aquesta transformació queda encarnat el filòsof del martell, qui critica tota la filosofia anterior (rugeix davant el pensament anterior), destrueix tots els valors antics i prepara el camí per al superhome, però encara no ha arribat perquè no té la capacitat de crear nous valors.

C.- Tercera transformació: El lleó es converteix en nen.

El nen simbolitza el superhome que és capaç de projectar nous valors.

La mort de Déu posa de manifest el caràcter d’aventura i de joc de l’existència humana. Ara ja no tenim cap Déu que ens limiti la nostra llibertat; tot al contrari, nosaltres som els amos i senyors de la vida.

La figura del superhome suposa la superació de l’autoalienació (estar sotmesos a uns valors) i acceptar que ara és l’home el creador i experimentador.

Nietzsche veu com l’home s’havia oblidat de si mateix per dedicar el temps a Déu i als valors morals (a la transcendència). La mort de Déu suposa el cim suprem de la llibertat humana; ara l’home és més lleuger, no es carrega de cap valor sinó només de la seva creativitat.

La transcendència també ens havia fet oblidar del món i del propi cos. Ara tot canvia; on estava Déu, ara està l’home del qual neix tot i s’obre al món.

Ens trobem davant d’una nova forma de vida en la qual l’ésser humà, alliberat i creador, se supera a si mateix contínuament exercint el seu poder creador.