Suport domiciliari: models i destinataris

Suport domiciliari: Diversitat de perfils

Dins l'atenció domiciliària s'atén a un ampli ventall de persones amb perfils i necessitats molt diverses i, per aquest motiu, les estratègies d'intervenció han de ser diferenciades. El model d'atenció domiciliària contempla 4 modalitats d'atenció (socioeducativa, assistencial, preventiva i rehabilitadora) amb perfils de persones destinatàries i característiques de servei diferenciades, per bé que aquestes estratègies d'intervenció poden incorporar-se i complementar-se en diferents fases d'un mateix itinerari d'atenció amb una persona o família.

Perfils dels destinataris

• Persones grans.
• Persones amb problemes de salut temporals o amb malalties cròniques.
• Persones amb discapacitat.
• Persones en situació de dependència.
• Famílies amb infants i adolescents en situació de risc social (amb dificultat per atendre les necessitats bàsiques de cura i educatives dels fills i sense capacitats per desenvolupar funcions parentals bàsiques).
• Famílies o persones que no tenen en la seva xarxa possibilitats d'accedir a fonts de suport social (persones excloses).

Unitats de convivència

Conjunt de grups de persones, amb característiques comunes, que tendeixen a crear una harmonia, afavorint especialment la tolerància i els intercanvis recíprocs entre les persones que el formen. Es podria afegir, a més, que les persones que formen aquestes unitats o grups comparteixen residència dins d'una acotació material i espacial tangible i estable; són, per aquest motiu, fàcilment identificables.

Es pot diferenciar entre aquelles unitats en les quals la convivència depèn de la voluntat de les persones i altres en què depèn de la societat:

• Si la convivència depèn de la voluntat de les persones, és a dir, si la generen els propis individus, aquest model fa referència a la família.
• Si la convivència depèn de la societat, aquest criteri fa referència a diferents recursos i institucions generats per diferents organismes, tant públics com privats, per cobrir una demanda o una necessitat social. Són unitats de convivència creades per la societat a diferents residències, pisos tutelats o centres de dia.

Definició de família segons l'OMS

Segons l'OMS, s'entén per família els membres de la llar emparentats entre si, fins a un grau determinat, per sang, adopció o matrimoni.

Tipus de família

Una gran divisió distingeix la família nuclear de l'extensa:

• Família nuclear: Considera que en el seu cercle només es contempla pare, mare i fills que viuen amb ells (els que conviuen en el mateix domicili).
• Família extensa: Són polinuclears, ja que agrupen diversos nuclis familiars (avis, tiets, etc.).

Funcions de la família

La família, com a grup, a més de la cobertura de les necessitats bàsiques, té com a finalitat primordial la socialització dels seus membres, l'autonomia i la identitat. Les funcions cap als seus propis membres són:

• Vinculació íntima i permanent entre els membres del grup familiar.
• Criança i manutenció biològica i psicològica dels fills, i dels fills cap als pares.
• Socialització segons les pautes culturals de la família i la societat.
• Assignació de valors.
• Producció i consum com a miniunitat econòmica.
• Preparació i desenvolupament personal dels fills.

Quan la família (nuclear o extensa) no pot o no vol garantir les necessitats i/o funcions, es crea una possible situació de risc. És en aquests moments quan ha d'intervenir l'administració.