Suport i Intel·ligència Emocional per al Pacient Oncològic

PACIENT ONCOLOGIC

Característiques:

-Proces q es dilata amb el temps

-Suposa vivencia marcada x incertesa

-Pacient a de enfrontarse a situacions estresants

(aparició 1rs símpt, por confirmació diagnòs, asumpcio del diagnòs, agresivitat de la malaltia, 

Fases del proces

1) Fase de diagnostic

2) Fase de tractament

3) Fase de malaltia

4) Fase de recivida (psible)

5) Fase malaltia avançada i dol anticipat (psible) 

Reacc +habituals davant diagnostic Por, negació, rabia, culpa, ansieti, aillament, dependèn, depre.

Mecanisme defensa: strategies inconsci q usem x evitar malestar q ens prvoquen ls frustracions i cnflictes, minimitzant ls cnseqüèn d sdevenimens molt intensos o dolorosos, pq puguem seguir ab ls postres funcions. Ens permeten mantenir el nostre equilibri psicologic.

1)Desplaçament: trasladar sentis- q ens provoca la frustració cap a una pers qno te re a veure

2)Negació:s nega la realitat inconscientment x no ver i patir la situació q ens produeix la frustració

3)Racionalització: bscar inconscientment una justificació x la situació frustrant, q pot ser realista pro no certa

4)Regresio: adoptar comportament típic d1 edat inf a la q es te, tornat a epocas +satisfactories on ens sentim protegits.

5)Represio: frma xtrema de negació. Consiste en suprimir 1fet de nuestra consciencia enviantlo al incosncient x evitar malestar o estrés.

6)Intelectualitzacio: xpresar 1 veritat sin involucrar sentis. Pers explica situació perdua pro no s implica empcionalment, no es permet xperimentar les emos q li provoca.

7)Substitució: cnviar situació frustrant x 1 altre qno ho sigui. Substituir allo perdut x 1 altre cosa, pers o situació x evitar patiment.

Pautes d actuación amb el pacient oncológic

Observar, escoltar i comprendre al paci

Mostrar atenció i empatia dvant seus sentis i emo

Atendre sus necesitis

Respetar seu silenci quan no vulgui parlar

Escoltarlo quan desitji parlar

Permetre seu plor

No suposar, preguntarli

No imposar q a de fer (sinó genera rebuig) 

No fer judicis de valor negatius

No interrompre

Romandre tranquils davant su ira

Importancia de la informació

Redueix ansietat

Paci pot participar en decisions q li afecten

Paci pot xpresar a prfesionals preocu,pors i dubte

Lajuda rcuperar sensa cntrol dvant mlaltia i tracta

Quan tots compten =inf, s facilita comú, i dsaparecen tabús i desconfí

Que s'ha de dir i qui ho ha de dir:

-No hay formula general, inf sha de dar amb cura i tenint en compte la pers

-Evitar comparacions

-Metge es qui informa o els familiars

-Mai dar inf qno ens pertoca, però si cal, traduir en llenguatge proper, les indicacions del metge. I donar-li suport

Dar la inf lo +aviat, un cop confirmat diag. Sinó..

-s genera manca confí del malalt als familiars

-s perd sensació cntrol paci dvant malaltia i tracta

-ni paci ni família pden dsfogar sus emo i sentis

-el paci acaba aillantse i aug su tristesa i soledat

INTELIGENCIA EMOCIONAL

Emocions

Estat afectiu que experimentem, una reacció subjectiva a l'ambient que ve acompanyada de canvis orgànics (fisiològics i endocrins) d'origen innat, influïts per l'experiència.

Cada persona experimenta una emoció de forma particular, depenent de les seves experiències anteriors, dels aprenentatges, de la personalitat i de cada situació concreta.

Les reaccions fisiològiques i comportamentals que desencadenen les emocions són innates,

mentre que altres poden adquirir-se.

Emocions basiques

-Por: Anticipació d'una amenaça o perill que produeix ansietat, incertesa,cinseguretat.

-Sorpresa: Sobresalt, sorpresa, desconcert. És molt transitòria. Pot dar una aproximació cognitiva x saber què psa.

-Aversió: Disgust, fàstic, solem allunyar-nos de l'objecte que ens ho produeix

-Ira: Ràbia, enuig, ressentiment, fúria, irritabilitat.

-Alegria: Diversió, eufòria, gratificació, contents, dóna una sensació de
benestar, de seguretat

-Tristesa: Pena, soledat, pessimisme

Resposta emocional

Es distingeixen tres tipus de respostes:
-Cognitiva: "El que penso de la situació, la valoració que faig". És molt subjectiva. Es basa en
la percepció d'agradable/desagradable.
-Motora: "El que faig davant la situació". Basada en la conducta d'acostament/fugida
(expressions facials, postures, gestos, to de veu, etc.).
-Fisiologica: "Com reacciona el meu cos". Es tracta d'una resposta interna que pot ser no
percebuda pel mateix subjecte i produeix canvis interns, en el sistema endocrí i metabòlic, fins
al sistema immunològic.

Fisiologia de les emcions

Les emocions van sempre acompanyades de reaccions somàtiques. Les més importants:
-Les alteracions en la circulació.
-Els canvis respiratoris.
-Les secrecions glandulars
L'encarregat de regular els aspectes fisiològics de les emocions, és el Sistema nerviós autònom
que accelera i desaccelera els òrgans a través del simpàtic i parasimpàtic. L'escorça cerebral pot
influir en les reaccions fisiològiques; d'aquesta manera algunes persones, amb entrenament,
aconsegueixen dominar aquestes reaccions i arriben a mostrar un autocontrol, gairebé perfecte.

Consciencia d1 mateix

Capacitat de reconèixer i entendre en un mateix les pròpies fortaleses, debilitats, estats d’ànim,
emocions i impulsos, així com l’efecte que aquests tenen sobre els altres i sobre la feina.
Es manifesta en persones amb habilitats per a jutjar-se a si mateixes de manera realista, que són
conscients de les seves pròpies limitacions i admeten amb sinceritat els seus errors.

Autoregulació o control de si mateix (autocontrol)

Habilitat de controlar les nostres pròpies emocions i impulsos per adequar-los a un objectiu, de
responsabilitzar-nos dels propis actes, de pensar abans d’actuar i d’evitar els judicis prematurs.
Un alt d’autocontrol, ens permet manifestar les diferents emocions en la mesura justa, sense que
ens desbordin: tant pel que fa a la ira, a la tristor, l’estrès i a l’ansietat, entre d’altres. Saber
mantenir la calma per a poder pensar i decidir encertadament, i recuperar-nos ràpidament les
adversitats i dificultats, i saber fer una crítica positiva.

Automotivacio

Habilitat d’estar en un estat de contínua recerca i persistència en la consecució dels objectius, fent
front als problemes i trobant solucions.
Es tracta de tenir i mantenir el motiu o els motius per actuar. El motiu fa que mantinguem l’ànim,
l’optimisme i l’esforç davant l’adversitat, les dificultats o els assoliments a llarg termini, amb
perseverança.

Empatia

Habilitat per entendre les necessitats, sentiments i problemes dels altres, posant-se en el seu lloc i
respondre correctament a les seves reaccions emocionals.
Ens permet escoltar als altres i entendre els seus problemes i motivacions anticipar-nos a les
necessitats dels altres i aprofitar les oportunitats que ens ofereixen les altres persones.

Habilitats socials

Conjunt d’habilitats que ens faciliten la gestió de les relacions amb els altres, així com saber
persuadir i influenciar els altres.
Els qui posseeixen habilitats socials són excel·lents negociadors, tenen una gran capacitat per a
liderar grups i per a dirigir canvis, i són capaços de treballar col·laborant en un equip i creant
sinergies grupals.

Com tractar les emocions

Alegria

Compartir aquesta alegria amb ells, reconèixer-la, incentivar-la. I encomanar-nos d’aquest
sentiment. Això també és empatia.

Tristesa

Animar-lo a fixar-se metes curtes i realistes
Intentar millorar el seu estat d’ànim, donant arguments d’esperança, però veritables i realistes.
Ajudar-li a identificar els pensaments negatius, a combatre’ls, reemplaçant-los per altres més
positius.
Animar-lo a que es deixi ajudar per familiars i amics que l'ajudin.

Por

Haurem d’esbrinar els motius del pacient per experimentar aquesta por:
Escoltar-lo i informar-li. Explicar-li, en la mesura de les nostres competències, cóm serà el
procés, pas a pas, per tal que la incertesa es redueixi i la por es redueixi a moments concrets.
Evitar el dolor físic i reduir el patiment psicològic
Intentar esbrinar els “pensaments negatius” que desencadenen les seves pors, per tal de
combatre’ls i modificar-los cap a un enfocament més positiu.

Ira/Rabia

Normalment expressen aquest sentiment en forma de conductes agressives envers els demés:
 Es poden mostrar irònics (per exemple, fent burla directa o indirectament de l’habilitat del
tècnic); no prendre mai aquest “atac” com una ofensa personal, ni reaccionar enfrontant-nos
amb el pacient. És recomanable no entrar en aquest joc que només busca una via per a
desfogar la seva ràbia pel que està vivint.
 Evitar “l’espiral de l’enuig”: De vegades quan una situació ens porta a una reacció d'enuig,
abans que tinguem temps d'assimilar-la, un altre succés o pensament ho intensifica.
 HEM DE PENSAR:
o “No em puc deixar contagiar aquest enuig”
o “El pacient ho fa perquè no pot contenir les seves emocions”
o “No té res contra mi, només necessita desfogar-se amb algú”
 HEM DE FER:
o De vegades, si és factible, resulta efectiu portar-lo a un altre lloc on estigui més tranquil.
o Parlar-li en un to de veu pausat, tranquil i baix.
o Mirar-li als ulls, fent-li veure amb la nostra expressió que l’entenem.
 HEM DE DIR:
o “Comprenc com se sent”
o “Comprenc la seva situació (explicant això que comprenem)”
o Li direm exactament el que farem per ajudar-lo.