Els suports del franquisme i la fase totalitària (1939-1945)
Enviado por Adri_Stark y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,83 KB
Els suports del franquisme
El franquisme es va fonamentar principalment en tres pilars: l'exèrcit, l'església i la Falange.
- L'exèrcit: Va ser el suport més fidel i el principal legitimador del règim. Sempre van estar al costat de monàrquics com Carrero Blanco. Entre el 1939 i el 1945 va ser quan aquest cos va tenir més força en l'administració. A més, van protagonitzar la repressió, com demostren els tribunals militars.
- L'església: Va actuar com a poder legitimador tant a nivell interior, amb la Carta de l'Episcopado, com a nivell exterior. Quan acaba la Segona Guerra Mundial, el règim s'anomena nacionalcatòlic i es defineix com a confessional. Com a conseqüència, obté beneficis econòmics i el control de la vocació. El 1953 es firmen els acords amb la Santa Seu, cosa que significa una victòria diplomàtica per al règim.
- Falange: El franquisme rebutjava el sistema de partits i l'única força política era FET y de las JONS, que a partir del 1943 s'anomena Movimiento Nacional, el qual engloba tots els organismes i mecanismes del règim. Sota la seva direcció es van posar organitzacions de masses per tal d'organitzar la societat.
Característiques de la fase totalitària
Va ser l'etapa on la repressió va ser més dura, com demostra el nombre de persones que es trobaven a la presó. L'estat va aplicar una economia autàrquica que va significar la "nit de la industrialització espanyola". Va ser una etapa caracteritzada pel mercat negre i les cartilles de racionament.
La fase totalitària (1939-1945)
De la neutralitat a la no-bel·ligerància
Un cop comença la Segona Guerra Mundial, l'estat franquista es declara neutral, però el deute amb Itàlia i Alemanya va portar a un canvi diplomàtic cap a la no-bel·ligerància. Això va suposar l'alineació d'Espanya amb les potències de l'Eix i, a més, l'enviament d'una força militar (la 501) al front de l'est. Però el canvi del curs negatiu dels interessos de Hitler va fer tornar a la neutralitat i a la creació d'institucions i lleis per mostrar al règim un caire menys feixista o totalitari.
Institucionalització del règim
Les Corts es van crear el 1942, formades per 560 procuradors que estaven escollits per Franco i ocupaven un lloc al parlament. El Fuero de los Españoles era una llei que dictava els deures i obligacions que havien de complir. També, el 1945, s'aprova la Llei de Referèndum per simular el sufragi universal.