Tapís de la Creació de Girona: Anàlisi, Iconografia i Estructura

El Tapís de la Creació: Anàlisi i Iconografia

Descripció formal i tècnica

Estructura i composició

El Tapís de la Creació és un fragment d’un brodat fet amb fils de llana sobre una base de lli. La composició s’estructura a partir de dos cercles concèntrics, inscrits dins un rectangle. El més gran dels cercles està dividit en vuit sectors de mides irregulars, separats per línies blanques i primes, que convergeixen en el cercle petit.

Les vores laterals i superior del tapís tanquen la composició per mitjà d’un seguit de compartiments quadrats, alineats i emmarcats per sanefes. A la franja inferior, s’endevina la continuació de més escenes a la manera de fris.

Estil i tractament de les figures

Tant en els perímetres dels dos cercles com a l’interior dels diferents compartiments escènics es reprodueixen diversos textos que ajuden a la comprensió del missatge i a la identificació de cada escena. Els personatges estan tractats amb poca intencionalitat realista i fent servir la geometria en la representació nua dels cossos.

Les figures són totalment planes, delimitades per línies gruixudes molt perfilades, que fan que es diferenciïn d’un fons monocromàtic i sense profunditat, sobre el qual destaquen alguns petits detalls paisatgístics.

Cromàticament, hi ha un predomini de vermells, blancs, blaus, grisos, verds i grocs purs, sense mescles tonals. L'estructura és tancada, ja que no continua pels costats. L'element de suport és un teixit o tela feta amb la tècnica del brodat de llana.

Temes i programa iconogràfic

El Pantocràtor i la Cosmologia del Gènesi

La part conservada reprodueix, al centre, la cosmogonia del Gènesi, presidida per la imatge, al cercle petit, del Pantocràtor imberbe beneint amb la mà dreta i aguantant les Sagrades Escriptures amb l’esquerra. Aquesta imatge està envoltada per la inscripció: “Que es faci la llum. I la llum es va fer.”

Escenes del cercle gran (Creació)

Envoltant aquesta imatge, als diferents sectors del cercle gran, se segueix la lectura iconogràfica de la següent manera:

• Semicercle superior:
  • Escena central: La creació del cel i la terra i l’esperit de Déu, que plana damunt les aigües.
  • Esquerra i dreta de l'escena central: Les tenebres i la creació de la llum.
  • Escena restant a l’esquerra: La creació del firmament.
  • Escena restant a la dreta: La separació de la terra i el mar, la creació de la vegetació, i del sol i la lluna.
• Semicercle inferior:
  • Escena central: Es representa la creació dels animals del mar i de la terra (cal destacar que, en no saber com eren els animals marins, s’inventaven figures amb cares o extremitats d’altres animals; els ocells, en canvi, els dibuixaven bé perquè els veien).
  • Dreta: La solitud de l’home, que cerca entre els animals un igual seu.
  • Esquerra: La creació d’Eva i l’arbre del bé i del mal.

Les vores i els elements complementaris

Al centre de la vora superior del tapís s’hi representa l’Any, que està flanquejat a la dreta i successivament per la Tardor i l’Estiu, i a l’esquerra, per l’Hivern i la Primavera. La representació de Samsó amb una gran espasa, a l’esquerra, i possiblement Abel amb un xai, a la dreta, tanquen la franja.

La franja blanca que envolta el perímetre reprodueix versets del Gènesi que complementen la lectura general del programa iconogràfic:

• Part superior: "En el principi Déu va crear el cel i la Terra".
• Part inferior: "I Déu veié que tot el que havia fet era bo".

Tancant aquests episodis, a les cantonades del rectangle apareixen els quatre punts cardinals, fent referència a la totalitat del món.

Detalls de les cantonades i la franja inferior

A les cantonades s’hi representa el riu Geó i un altre riu incògnit del Paradís. A sota, s’hi troben els diversos mesos de l’any —representats amb el treball agrícola corresponent—, el dia del Sol (diumenge) i un fragment del dia de la Lluna (dilluns).

A la franja inferior, força malmesa, s’hi endevinen diverses escenes fragmentades de la història de la invenció de la Santa Creu, atribuïda a santa Helena al segle IV.