Tàrraco, Bàrcino i Emèrita Augusta: L'Esplendor de la Hispània Romana

Tàrraco: Capital de la Hispània Citerior

Els romans van arribar a la península Ibèrica l’any 218 a.C. per anar contra els púnics (cartaginesos) a la Segona Guerra Púnica. Van construir una muralla al voltant d’un turó per defensar-se dels cartaginesos. Aquesta muralla va ser construïda amb megàlits (grans blocs de pedra). La part conservada de la muralla tenia 800 metres.

L’any 45 a.C., Juli Cèsar va elevar Tàrraco a la categoria de colònia romana i li va donar el nom de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. Posteriorment, amb l’emperador August, va convertir-se en capital de la província Citerior (Tarraconense). August va estar un temps vivint a Tàrraco i va realitzar una reforma urbana que va donar una gran monumentalitat a la ciutat.

Urbanisme i Estructura de Tàrraco

A Tàrraco hi va haver dues ciutats superposades separades pel circ romà. El circ dividia una Tàrraco de l’altra. La part alta de Tàrraco estava formada per 3 terrasses esglaonades. Cada terrassa tenia una funció molt definida:

• Terrassa superior: Correspon a la catedral actual i va ser un centre monumental amb un temple dedicat a August.
• Terrassa inferior (Fòrum Provincial): Era una gran plaça rectangular amb els edificis de govern de la província. En un dels extrems de la plaça del fòrum es conserva el castell/palau de Pilat, anomenat Pretori.
• Part baixa: Entre el circ i el port, era la ciutat residencial amb activitats comercials i portuàries, i amb un fòrum petit rectangular envoltat per un pòrtic (entrada amb un arc).

La funció militar de Tàrraco va ser substituïda per una funció política o administrativa quan va ser capital de província. El port de Tàrraco tenia molta importància perquè era un centre d'exportació de vi a les comarques veïnes.

Tàrraco va iniciar el culte a l’emperador Octavi August (primer emperador romà) i es va construir un temple a August (ubicat a sota de l’actual catedral de Tarragona). Tàrraco va ser tan important que va arribar a fer monedes (on posava el nom de Tàrraco i August). És l'única ciutat catalana que va tenir tres edificis lúdics o d’espectacles:

• El Circ: Partia la ciutat en dues meitats, però només se’n conserven les voltes.
• El Teatre: Està en procés de restauració i presenta conservada part de la càvea (grades) i de la scaena (escenari). Va ser construït aprofitant el vessant que donava al port. La seva construcció ens fa pensar que és d'època d’August per l’estil dels capitells.
• L’Amfiteatre: Presentava unes grades per al públic i una arena on se celebraven les lluites dels gladiadors. Va ser construït a la segona meitat del segle I a.C.

La Muralla de Tàrraco

Tot el perímetre de Tàrraco estava encerclat per una muralla, de la qual es conserva un quilòmetre a la part alta. Aquesta muralla es va anar adaptant a les situacions històriques. L'estructura antiga de l’obra presenta dos murs paral·lels que estaven separats per un espai omplert de pedra i terra. La part inferior de la muralla estava construïda amb blocs ciclopis (molt grans) i megàlits (pedres grans) que estaven units sense morter (tècnica romana que unia les pedres). Més tard es va afegir un segon nivell que estava construït amb opus quadratus (pedres quadrades). A la muralla hi havia tres torres: Torre de Minerva, Torre de Cabiscol i Torre de l’Arquebisbe.

Edificis Civils de Tàrraco

Els romans van donar a Tàrraco unes característiques urbanístiques que presentaven dues finalitats clares: controlar militarment i políticament el territori i romanitzar Tàrraco. Per això van construir a Tàrraco dos fòrums, un a la part alta i l’altre a la part baixa. A la part baixa hi havia una basílica i la cúria (edifici de reunions). A més a més, a l’arena de l’amfiteatre hi havia dues basíliques cristianes, en memòria del bisbe Fructuós i de dos màrtirs.

Monuments Romans de l'Entorn de Tàrraco

Centcelles (Constantí)

Es troba a Constantí, a 7 km de Tàrraco, prop del riu Francolí. Era un mausoleu, un monument molt important de Catalunya i de la península Ibèrica. Tenia mosaics de molt valor. Era una vil·la romana de l’Alt Imperi. Va ser reconstruïda al segle IV d.C. i s'hi van construir unes termes. A l'època medieval va ser una capella dedicada a Sant Bartomeu, i després una casa de pagès fins al segle XX d.C. Aquest mausoleu tenia una planta rectangular i una cúpula amb tres zones que van ser pintades amb escenes de l’Antic i el Nou Testament. Hi ha una part en la qual es representa una cacera. Es va trobar una cripta funerària (tomba amagada) que podia ser el sepulcre de l’emperador romà Constant. La qualitat del mosaic de la cúpula és la millor de tots els territoris romans.

Torre dels Escipions

Es tracta d’una torre funerària que està prop de l’antiga Via Augusta, a 6 km al nord de Tàrraco. La seva construcció és de la primera meitat del segle I d.C., per tant, no té cap relació amb els germans Escipió (generals romans que van venir a la península Ibèrica). La torre presenta tres parts superposades i construïdes en pedra local. A l’interior d’una part hi havia una cambra per guardar les cendres d’un personatge, en honor del qual havia estat construïda la torre. A la façana hi havia representacions de la divinitat Frígia, anomenada Atis, però que havia estat identificada amb els Escipions (per això li van donar aquest nom).

Vil·la dels Munts (Altafulla)

Es troba al terme municipal d'Altafulla, sobre un turó. Era una casa de camp que va ser habitada des del segle I fins al segle V d.C. Les seves habitacions estaven decorades amb mosaics policromats i amb 3 conjunts termals. Tot això donava monumentalitat a la casa. Tenia un jardí que comunicava diferents habitacions, també magatzems per a productes agrícoles (perquè estava al camp) i un gran dipòsit d’aigua. De la vil·la es conserva molt poc: un caldarium (piscina d’aigua calenta), un passadís, un vestidor (apodyterium) i un frigidarium (piscina d’aigua freda).

Arc de Berà

Està a 20 km de Tàrraco, sobre la Via Augusta, a principis del segle II d.C., en memòria d’un cònsol de l’emperador Trajà. És un arc de triomf senzill i construït amb pedra local. Va ser un dels més importants conservats a la província de Tàrraco.

El Mèdol (Pedrera Romana)

Era una pedrera romana (on s'extreuen les pedres per a construir els edificis). Les seves pedres van ser utilitzades per a la construcció de Tàrraco. Està situada a 6 km de Tàrraco. El centre de la pedrera té un monòlit al mig que va ser deixat pels picapedrers. Aquest monòlit s’anomena l'Agulla del Mèdol.

El Pont del Diable (Aqüeducte de les Ferreres)

Aqüeducte romà, encara conservat, conegut com el Pont de les Ferreres. Formava part de la xarxa de subministrament d’aigua a Tàrraco, estava a 9 km de la ciutat. Es va construir a la primera meitat del segle I d.C. amb carreus de pedra local. Presenta dos pisos d’arcades superposades, per damunt dels quals hi ha un canal per on circulava l’aigua. La utilització d’aquest aqüeducte no va ser només a l'època romana, sinó que va ser restaurat pels musulmans al segle X. Al segle XVIII es va tornar a utilitzar.

Bàrcino: L'Origen de Barcelona Romana

Bàrcino és Barcelona a l'època romana. El seu nom complet era Colonia Iulia Faventia Barcino. Aquesta colònia va ser fundada ex novo (des del no-res) per ordre de l’emperador August, al segle I a.C., després d’acabar les Guerres Càntabres. Els romans van trobar un lloc entre dos rius, el Rubricatus (Llobregat) i el Betulo (Besòs), entre els quals van fundar la colònia de Bàrcino. Els primers romans que van arribar van ser soldats llicenciats (que havien acabat el servei militar) amb l’emperador August i amb el seu gendre Agripa. Aquests soldats rebien una parcel·la de terra a l’interior de la colònia i també una paga de jubilació per viure a Bàrcino.

Urbanisme i Administració de Bàrcino

Aquesta ciutat seguia el model hipodàmic. Els dos carrers principals que formaven la ciutat inicial eren el cardo i el decumanus.

• Al cardo romà li corresponen els carrers del Call i de la Llibreteria.
• Al decumanus romà li corresponen els carrers del Bisbe i de la Ciutat.

Al mig d’aquests carrers hi havia el fòrum, del qual es conserven 4 columnes a la part posterior. També hi havia edificis civils com la basílica i la cúria, però no es conserven. Als extrems del cardo hi havia unes portes d’entrada.

Bàrcino estava molt ben proveïda d’aigua amb dos aqüeductes, dels quals es conserven algunes arcades al carrer Duran. També es conserven molt poc dos conjunts termals.

La ciutat romana era governada seguint el model de qualsevol altra (tenia els mateixos càrrecs), però també hi havia un sacerdot de culte imperial anomenat Flamen, i un sensor (els que comptaven la població i vigilaven els seus costums).

Les Muralles de Bàrcino

Les muralles de la fundació de Bàrcino van haver d’ampliar-se a finals del segle III d.C. a causa de les invasions germàniques i gal·les. Aquestes muralles, amb 80 torres, s’han conservat perquè a l'època medieval es van construir altres muralles adossades a les romanes.

A partir de l’Edicte de Milà del 313 d.C., els cristians van eliminar els edificis romans i van construir edificis cristians com una basílica o un baptisteri, eliminant els símbols romans.

Emèrita Augusta (Mérida): Capital de Lusitània

Cap al 25 a.C., l’emperador August va fundar-la com a colònia a la província de Lusitània (Portugal, Galícia i Extremadura). Allà s'hi van assentar els legionaris (de la Legió Romana) que havien guanyat les Guerres Càntabres contra els càntabres i els asturs.

La seva ubicació estava a la cruïlla entre dues vies romanes: la Via Augusta i la Via de la Plata. Aquest territori era molt ric en recursos naturals perquè estava molt a prop del riu Guadiana. Va ser la capital de la Lusitània des de l’any 15 a.C. Emèrita es va transformar en una ciutat monumental durant els segles I i II d.C.

Des de finals del segle II i començaments del III d.C., la ciutat es va convertir en una de les ciutats més importants del món romà amb la reforma de l’emperador Dioclecià. Aleshores es van reconstruir edificis públics i es van enriquir les vil·les rurals.

Fòrums i Temples d'Emèrita Augusta

Emèrita tenia dos fòrums, un de la ciutat (municipal) i l’altre provincial.

• Fòrum Municipal: Actualment presenta una part del pòrtic i el Temple de Diana, que era de l'època de l'emperador August. En realitat, no estava dedicat a Diana, sinó al culte de l’emperador (s’ha descobert perquè s’han trobat escultures dels emperadors i no de Diana).
• Fòrum Provincial: Presenta una porta que el comunica amb el fòrum municipal, anomenada Arc de Trajà, i també restes del temple de culte imperial.

Troballes Arqueològiques a Mèrida

Teatre Romà

La seva construcció va ser promoguda per un cònsol i va ser inaugurat els anys 17 i 15 a.C. El teatre de Mèrida està format per la càvea (amb capacitat per a 6.000 persones), l'escena, l'orquestra i la proscaena. La frontescaena presentava columnes d'estil corinti i construïdes amb marbre. Aquest teatre va sofrir remodelacions, la més important a finals del segle I d.C. en època de Trajà i una altra els anys 330-340.

Amfiteatre

Va ser inaugurat l’any 8 a.C., on es feien lluites de gladiadors amb feres o entre ells. Aquest edifici tenia unes grades per a 15.000 espectadors i una arena central amb una fossa. Les grades estaven dividides en tres sectors; les dues superiors van ser utilitzades com a pedrera per a construccions futures.

Circ

Tenia unes grans dimensions i, per això, es trobava fora de les muralles de la ciutat. És del segle I d.C., en època de l’emperador Tiberi. Tenia una capacitat per a 30.000 espectadors.

Construccions Hidràuliques

Entre aquestes trobem l’Aqüeducte dels Miracles (Acueducto de los Milagros) que portava l’aigua cap a l’embassament de Proserpina, del segle I d.C. A Mèrida es troben també els embassaments més antics d’Espanya, com el Pantà Cornalvo i el de Proserpina.

Muralles

Actualment se’n conserven 7 torres i 5 portes principals. Estan construïdes sobre la roca verge i la seva espessor va entre els dos i els tres metres.

Pont del Guadiana

Aquest pont era una prolongació del decumanus d'Emèrita. Mesura gairebé 800 metres i és un dels millors exemples de ponts que es conserven.

Temple de Diana

Es conserva en molt bon estat. Encara que portava aquest nom, no era dedicat a Diana, sinó al culte de l'emperador. La seva construcció data de l'època de l’emperador August, però després es va dedicar al culte de qualsevol altre emperador.

Arc de Trajà

No és un arc romà típic perquè no commemora cap triomf. Era una porta d’entrada al fòrum provincial (Emèrita va ser capital de la província Lusitània). Estava fet amb granit i recobert amb plaques de marbre.