Tàrraco, Empòrion, Bàrcino, Ilerda: Les Grans Ciutats Romanes

Tàrraco: Capital d'Hispània Citerior

Orígens Ibèrics i la Fundació

Tàrraco es va assentar sobre l'antic poblat ibèric de Kese, habitat pels Cessetans, situat a la riba del riu Francolí, al Camp de Tarragona.

Funció Militar i Estratègica

Gneu Corneli Escipió va ocupar el turó i va crear una base militar durant la Segona Guerra Púnica. Inicialment, va ser un campament militar (praesidium), servint com a lloc de descans, refugi i organització.

Formació de la Ciutat (Segle II aC)

La ciutat es va formar al segle II aC amb un nou recinte emmurallat. La seva importància va créixer, tot i que hi ha escassetat de dades arqueològiques sobre les transformacions urbanístiques d'aquesta època, prèvies a August.

Ascens a Colònia i Transformació Urbana

Tàrraco va ascendir a colònia en l’època de Cèsar (últim quart del segle I aC). Aquest període (217-45 aC) va ser crucial per a la seva fundació i consolidació. Es va dur a terme una reforma del fòrum, la construcció del teatre i la modificació del traçat de la Via Augusta.

Reformes Augustees i Administració

Les reformes van incloure una plaça porticada, un temple i una basílica, l'altar d’August i l'Arc de Triomf, erigit per les victòries al nord-est. Tàrraco es va convertir en la capital d’Hispania Citerior i centre d'administració de la justícia.

L’emperador August hi va residir entre el 26 i el 25 aC, convertint-la temporalment en la capital política del món romà. La ciutat es va expandir fora de les muralles. Es creu que el seu territori ocupava tot el Camp de Tarragona.

La Dinastia Flàvia i les Grans Places

La Dinastia Flàvia va impulsar una segona gran transformació, amb la construcció de dues grans places porticades. La superior contenia el temple destinat al culte imperial, mentre que la inferior tenia un sentit més administratiu.

Decadència i Saqueig (Segles III-IV dC)

La decadència es va iniciar als segles III-IV dC, marcada pel saqueig de la ciutat (260 dC). La reforma de Dioclecià (284-305 dC), que va incorporar la tetrarquia, no va funcionar, i la meitat de la ciutat va quedar abandonada.

Monuments Clau de Tàrraco

• Aqüeducte (Pont del Diable).
• Arc de Barà: Amb la inscripció de Luci.
• Vil·la de Centcelles: Conjunt termal i mausoleu (restes de Constantí I).
• Circ: Destinat a les curses de carros.
• Fòrum Colonial: Amb estàtues honorífiques d'August i Vespasià.
• Fòrum Provincial: Centre administratiu dels destins d’Hispània.
• Pedrera del Mèdol: La més gran de les sis de Tàrraco, d'on es van extreure els carreus per a les muralles i altres construccions.
• Vil·la dels Munts: Zona residencial a Altafulla.
• Muralles: Al nucli central de la ciutat, amb funció militar.
• Sarcòfag d’Hipòlit.
• Necròpolis.
• Torre dels Escipions: Monument funerari.
• Teatre.

Empòrion: El Pont Comercial Grec i Romà

Empòrion va ser fundada pels grecs procedents de Focea. Va esdevenir un important pont comercial i de rutes marítimes. El primer assentament data del 600 aC, situat prop de la desembocadura dels rius Ter i Fluvià, amb accés a aigua potable i possibilitat de navegació cap a l’interior.

Palaiàpolis (Ciutat Vella)

Va ser el primer nucli fundacional, situat en un illot prop de la costa, actualment unit a terra ferma (l'actual Sant Martí d’Empúries). Anteriorment, l'illot estava ocupat per indígenes, i les primeres estructures arquitectòniques gregues es van situar sobre el poblat indígena.

Neàpolis (Ciutat Nova)

Poc després del primer assentament, els foceus es van instal·lar a terra ferma, a pocs metres de la Palaiàpolis. El nom de Neàpolis li va ser donat per J. Puig i Cadafalch, el primer arqueòleg oficial de les excavacions emporitanes. Fundada no gaire més tard que la Palaiàpolis, ambdues comparteixen una mateixa realitat històrica.

L'Arribada Romana i la Decadència

A partir de l’arribada dels romans, es va construir una nova part de la ciutat, es va remodelar el fòrum i es va edificar una basílica jurídica i un tribunal de justícia. Tot i això, a causa de la voluntat d’August de centrar l'atenció en Tàrraco, la ciutat va patir un procés d’abandonament urbà i afebliment econòmic.

Bàrcino: La Colònia Iulia Augusta

Bàrcino va ser fundada ex novo al Mons Taber (entre el 15 i el 5 aC), on actualment hi ha el Barri Gòtic. La fundació es va produir després que August residís a Tàrraco, un cop finalitzades les guerres Càntabres (19 aC). La ciutat estava destinada a ser el centre d’un territori molt productiu (agricultura, especialment vi, i mineria, com la de Gavà). El comerç es realitzava a través del port del Llobregat (Rubricatum). La planificació era ortogonal.

Les muralles, de dimensió reduïda, tenien una finalitat més de prestigi que defensiva (segle II aC). Els aqüeductes entraven per la Plaça Nova.

Nom Oficial i Estatut Jurídic

El nom complet de la ciutat era Colònia Iulia Augusta Flaventina Paterna Barcino. Pertanyia a la província d’Hispania Citerior i al convent jurídic Tarraconense. Gaudeix de l'estatut d'Immunis (exempta de certs impostos).

Monuments Principals

• Fòrum: Situat a l'angle nord-est de la Plaça de Sant Jaume.
• Temple d'August: Edificat al centre de la ciutat.

Període d'Esplendor i Habitants

Bàrcino va viure una etapa d’or entre el 96 i el 192 dC i durant el segle IV. La via de comunicació més propera era la Via Augusta. Els seus habitants eren coneguts com a Flaventins. Les restes es conserven al Museu d’Arqueologia de Catalunya i al Museu d’Història de la Ciutat.

Ilerda: Punt Estratègic Militar

Ilerda va ser un punt clau durant la Segona Guerra Púnica i la Guerra Civil entre Cèsar i Pompeu. Les úniques restes materials trobades són monedes del segle III aC. La necròpolis es va descobrir durant la construcció de l’estació de ferrocarrils el 1926. També s'han trobat termes públiques del segle I.

Fets Històrics Destacats

La campanya d’Ilerda durant la guerra civil entre Cèsar i Pompeu és un dels episodis més coneguts, juntament amb la participació d'Indíbil i Macedoni durant la Segona Guerra Púnica.

Ciutats Veïnes Importants

Altres ciutats importants de la zona eren Iesso (Guissona) i Aeso (Isona), que va servir com a campament militar.