Tàrraco: Història, Estructura i Monuments Romans

Introducció a la Tàrraco Romana

Tàrraco va ser un dels grans centres urbans del Mediterrani occidental.

• Segles V-III aC: S'estableix un poblat ibèric a la desembocadura del riu Francolí.
• 218 aC: Desembarcament dels romans durant la Segona Guerra Púnica. Van instal·lar un campament militar al costat del poblat.
• Segle II aC: El campament i el poblat es converteixen en ciutat i es construeixen les muralles.
• 45 aC: Juli Cèsar, després de derrotar els pompeians, concedeix a Tàrraco l'estatus de colònia.
• Durant el regnat d'August: L'emperador s'hi va instal·lar durant tres anys, i Tàrraco esdevingué capital de la província Hispania Tarraconensis.
• Segles I i II dC: Període de màxim esplendor de la ciutat, amb la construcció de grans edificis públics com l'amfiteatre, el circ, etc.

Estructura urbana de Tàrraco

Tàrraco gaudia d'una situació estratègica: en un turó i al costat del mar, amb un port important. La ciutat s'organitzava en dues zones principals:

• Part alta (zona oficial): Estructurada en tres terrasses a diferents nivells.
  • Primera terrassa: Recinte religiós amb el temple d'August (on avui hi ha la catedral).
  • Segona terrassa: El gran fòrum provincial.
  • Tercera terrassa: El circ (singularment intramurs), que dividia la zona oficial de la part baixa de la colònia.
• Part baixa: On es trobaven les vivendes, el fòrum local, el teatre i el port.

Monuments principals de Tàrraco

Muralles

Les muralles de Tàrraco van tenir dues fases principals de construcció: la primera al segle III aC i una ampliació al segle II aC. L'alçada va passar de 4-6 metres a uns 12 metres. Actualment, se'n conserva un tram important a la part alta de la ciutat (aproximadament una cinquena part del total original) i tres torres destacades:

• Torre de Minerva: Anomenada així perquè hi ha un relleu de la deessa Minerva.
• Torre del Cabiscol.
• Torre de l'Arquebisbe.

Circ Romà (segle I dC)

A diferència de l'habitual, el circ de Tàrraco estava situat intramurs. Es troba en un bon estat de conservació, tot i que gran part de la seva estructura està oculta sota edificis moderns. Les voltes del circ són visibles avui dia i algunes s'utilitzen com a espais per a bars, oficines bancàries, etc.

Amfiteatre (segle II dC)

Construït extramurs, l'amfiteatre té una planta el·líptica. Es va aprofitar la roca natural del vessant del turó per construir la graderia (cavea). A l'arena, s'hi va construir una basílica visigòtica i, posteriorment, una església romànica. Es conserven els fossats sota l'arena.

Teatre Romà

Situat extramurs, a prop del fòrum de la colònia. Va aprofitar el pendent del terreny per a la cavea. Es conserven fragments de la cavea, de l'orchestra i de la scaena.

Monuments a les afores de Tàrraco

Arc de Berà

Situat a uns 20 km de Tàrraco, en el traçat de la Via Augusta. Va ser fet construir per Luci Licini Sura (segons una inscripció). Probablement, va ser erigit en honor de l'emperador August.

Torre dels Escipions

Situada a uns 6 km de Tàrraco, és una torre funerària de planta quadrada i tres segments. Conté un relleu d'Attis (divinitat oriental relacionada amb el culte funerari). El nom "Torre dels Escipions" és una confusió, ja que no està relacionada amb ells.

Aqüeducte (Pont del Diable o de les Ferreres)

Era una canalització que portava aigua a Tàrraco des del riu Francolí. D'aquesta obra es conserva principalment l'anomenat Pont del Diable o Aqüeducte de les Ferreres. La funció d'aquest pont aqüeducte era salvar el desnivell del terreny.

• Consta de dos pisos d'arcades superposades (11 arcs a l'inferior i 25 al superior).
• A la part superior hi discorria l'specus (el canal per on circulava l'aigua), que originalment estava cobert.
• No se sap la data exacta de la seva construcció, tot i que probablement data de temps de l'emperador August.

Altres llocs d'interès romans propers

• Vil·la romana dels Munts
• Vil·la romana i mausoleu de Centcelles
• Pedrera del Mèdol