Tarraco Romana: Història i Monuments

Tarraco Romana

Orígens i Ascens

L'any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica entre romans i cartaginesos, les tropes romanes comandades per Gneu Escipió van desembarcar a Empúries. Després de vèncer els cartaginesos, van establir una guarnició a Tarraco, que es convertiria en la primera base militar romana d'Hispània.

Tarraco, possiblement bifocal, comptava amb un campament militar a la part alta i una zona residencial a l'entorn del poblat ibèric i el port. La ciutat va atreure soldats, comerciants i ciutadans que buscaven noves oportunitats a Hispània, i va experimentar una fusió de cultures i influències.

L'any 27 aC, l'emperador August va designar Tarraco capital de la Hispània Citerior, i posteriorment de la província Tarraconensis. Durant els segles II i I aC, la ciutat va créixer ràpidament, amb millores com l'encunyació de moneda, noves infraestructures i serveis, i l'ampliació i embelliment dels edificis.

Declivi

La prosperitat de Tarraco va canviar radicalment amb la conquesta islàmica al voltant de l'any 713. A partir d'aleshores, la ciutat va entrar en un període de decadència.

Monuments Destacats

Pedrera del Mèdol

Gran clot d'extracció de pedra calcària de 200m x 10m x 40m.

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

Construcció romana que duia aigua del riu Francolí a Tarraco. Specus: conducte de l'aigua. Cuniculus: aqüeducte subterrani. Castellum aquae: punt de distribució de l'aigua.

Amfiteatre

Escenari de combats de gladiadors (munera gladiatoria), lluites contra feres (venationes) i execucions públiques (damnationes ad bestias).

Naumaquia

Representacions de batalles navals.

Altres Monuments

• Temple d'August
• Plaça de la Representació
• Fòrum Provincial