Taula periòdica, ions i enllaços: no metalls i compostos

No metalls

No-metalls: no condueixen bé la calor ni l’electricitat, presenten temperatures de fusió i d’ebullició altes i solen ser gasos, líquids o sòlids tous.

Sistema periòdic

El sistema periòdic consisteix en l’organització dels elements químics col·locats en ordre creixent de Z (nombre atòmic). Se situen en grups o famílies (18 columnes) i períodes (7 files).

Ions monoatòmics

Els ions monoatòmics són àtoms amb càrrega elèctrica neta. Poden ser positius (cations) o negatius (anions).

• Cations monoatòmics: són àtoms que han perdut electrons i s’han transformat en ions amb càrrega positiva.
• Anions monoatòmics: són àtoms que han captat electrons i s’han transformat en ions amb càrrega negativa.

Regla de l’octet i enllaços

Regla de l’octet: els àtoms, quan s’uneixen, tendeixen a organitzar les seves capes electròniques externes guanyant, perdent o compartint electrons fins a adquirir l’estructura electrònica d’un gas noble.

Enllaç d’àtoms: els àtoms adquireixen estabilitat guanyant, compartint o perdent electrons enllaçant-se amb altres.

Molècules i cristalls

Molècules: són unions d’elements no metàl·lics i agrupacions estables d’un nombre fix d’àtoms, generalment petit.

Cristalls: són agrupacions estables d’un nombre molt gran i variable d’àtoms o ions perfectament ordenats en l’espai. Poden ser:

• Iònics: cations metàl·lics + anions no metàl·lics; sòlids amb punts de fusió i ebullició alts, solubles en aigua, durs però fràgils.
• Covalents: àtoms no metàl·lics; sòlids i durs, temperatures de fusió i ebullició altes, no solubles en aigua ni en altres dissolvents.
• Metàl·lics: àtoms metàl·lics ordenats; conductors de calor i electricitat, dúctils i mal·leables; inclouen metalls nobles que no s’oxiden, com l’or o el platí.

Nombre d’oxidació i compostos

Nombre d’oxidació és un nombre enter que representa el nombre d’electrons que un àtom guanyaria, perdria o compartiria en formar un compost.

• Òxids: nombres d’oxidació (nombre que acompanya l’oxigen).
• Halurs d’oxigen: no tenen nombres d’oxidació específics.
• Hidrurs: nombres d’oxidació (nombre del metall).
• Halurs d’oxigen: en dissolució aquosa — exemple: fluorur d’hidrogen → àcid fluorhídric.
• Sals binàries: nombres d’oxidació (nombre del metall).
• Hidròxids: nombres d’oxidació (nombre del metall).