Taula Periòdica: Propietats, Enllaços i Tendències
Clasificado en Química
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,01 KB
Taula Periòdica
1.- Alcalins / 2.- Alcalinoterris / 3-12.- Metalls de transició / 14-16.- Calcògens / 17.- Halògens / 18.- Gasos nobles
p13 (s2p1).- Família del Bor / p14 (s2p2).- Carboni / p15 (s2p3).- Nitrogen / p16 (s2p4).- Calcògens / p17 (s2p5).- Halògens / p18 (s2p6).- Gasos nobles
Radi Atòmic
La distància entre el nucli de la unió de dos àtoms idèntics.
- El radi disminueix segons s'avança en un període perquè la càrrega nuclear efectiva augmenta.
- El radi augmenta en avançar en les famílies perquè hi ha més capes amb més electrons a l'àtom.
Força d'Atacció
La força d'atracció entre nucli i electrons ve definida per la llei de Coulomb: F = K(q1xq2) / d2
Radi Iònic
Quan un àtom s'ionitza, modifica el seu volum, ja siga guanyant o perdent electrons:
- El volum disminueix quan perd electrons i augmenta la seua càrrega nuclear efectiva.
- El volum augmenta quan guanya electrons i té un radi superior a l'element neutre.
- Catió: perd electrons i té un radi inferior a l'element neutre.
- Anió: guanya electrons i té un radi superior a l'element neutre.
Energia d'Ionització
És l'energia mínima necessària per arrancar un electró d'un àtom en estat fonamental i gasós. Aquesta energia va creixent d'esquerra a dreta en la taula periòdica. Cada EI és més alta que l'anterior: 1EI < 2EI < 3EI
Àtom + EI → Àtom+ + 1e-
Afinitat Electrònica
L'afinitat electrònica és la variació d'energia que es produeix en l'addició d'un electró a un àtom en estat fonamental i gasós per formar un anió.
X + 1e- → X- + AE
Augmenta d'esquerra a dreta al llarg del període i disminueix en baixar per les famílies.
Electronegativitat
Representa la tendència d'atraure electrons quan estan combinats amb un àtom d'un altre element. L'electronegativitat incrementa pujant en el grup i movent-se d'esquerra a dreta. Quan major electronegativitat, menys metàl·lic és un element i viceversa. S'expressa segons el nombre abstracte de Pauli (F), que és el més electronegatiu; els altres surten a partir de la comparació de la seua energia d'enllaç amb la F.
Enllaços Químics
Els àtoms s'uneixen formant grups atòmics aconseguint energia química i la màxima estabilitat.
- Quan es forma un enllaç, sempre varia la distribució dels electrons respecte a la dels àtoms aïllats.
- Els electrons de valència (els més externs) són responsables de l'enllaç, l'estequiometria i la geometria dels productes químics.
- Els elements es volen combinar de tal manera que omplin la seua última capa amb 8e- com la configuració dels gasos nobles.
Enllaç Iònic (NM + M)
- Es distribueixen sempre de la forma més compacta possible.
- Cada ió està rodejat d'ions de càrrega contrària.
- Es formen quan els ions adopten una determinada estructura, no formen molècules individuals.
- Tenen alt punt de fusió i ebullició i gran força d'atracció electrostàtica.
- Fràgils en cas de col·lisió degut a la força repulsiva entre ions de la mateixa càrrega.
- Difícils de rasgar.
- Solubles en aigua.
- No són bons conductors en estat sòlid, però sí en líquid.
Enllaç Covalent (NM + NM)
- L'energia d'enllaç és l'energia necessària per trencar un enllaç covalent.
- Sempre és endotèrmic.
- La distància entre nuclis d'un enllaç covalent es diu distància d'enllaç.
- Compleixen la regla de tenir 8e- en l'última capa com un gas noble.
- Cada parell d'e- compartits forma un enllaç; pot haver-hi 1, 2, 3...