Taylorisme, Fordisme i Toyotisme: Evolució de la producció industrial
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,12 KB
Taylorisme
Basat en l'estudi i mesura del temps i moviments del treballador. Màxima especialització del treballador, es garanteix que el treballador treballi més eficientment. La productivitat s'incrementa gràcies als salaris baixos + el sistema de primes relacionades amb la productivitat. Introdueix el treball en cadena. Acaba sent molt rutinari, cosa que comporta gran tensió i disminució de la productivitat.
Fordisme
Organització científica amb un gran impacte sobre la producció, el consum i la regulació social. Henry Ford. Apareix en paral·lel a la cadena de muntatge, la qual marcarà el ritme del treballador, el qual serà l'apèndix de la màquina. Treball en cadena i producció en sèrie. Productes homogenis. El treballador no té cap marge de creativitat ni autonomia. Augment espectacular en la producció. Dota a la societat de tot tipus de necessitats. Producció massiva que requereix un consum massiu. El sistema garanteix aquest consum massiu mitjançant pactes socials entre sindicats i patronal. Absorció de la producció per part del mercat. Contractes laborals fixos per incentivar el consum. Vinculació del sou a l'IPC. L'Estat assumirà les despeses de formació i salut per disminuir les despeses del treballador. Naixement de l'Estat del benestar, creat per garantir el consum. Recordar: Consolidació de l'Estat Nació. Problema del Fordisme: Tecnologia rígida. Producció 24h durant els 365 dies. Impossibilitat d'aturar.
Toyotisme
Descobreix com flexibilitzar el procés de producció. Aturar la cadena de muntatge quan hi hagi poca demanda. Utilitza la tecnologia flexible: Organització laboral flexible. S'inicia el tipus de contractació flexible. Producció 'Just in time', quan es demana, sota comanda. Segmentació de la cadena de muntatge. Independència dels processos de producció. La retribució va lligada a la productivitat. Es rescata la creativitat. Foment dels equips de treball. No requereix de consum de masses. Requereix mà d'obra flexible. L'Estat del benestar deixa de tenir sentit. La figura paternalista passa de l'estat a l'empresa (Formació, seguretat...).