Teatre, Assaig i Identitat: Benet i Jornet, Fuster i Mira

Característiques del Teatre Català Actual

A partir dels anys setanta, els nous camins teatrals es concreten en els següents punts:

• Investigació de nous espais escènics. Les companyies de teatre actuals improvisen espais i sovint representen les obres al carrer o en espais insospitats.
• Rebuig del teatre escrit a priori. Algunes companyies elaboren el text a l'interior del grup.
• Importància de la figura del director escènic. Ell és qui decideix finalment els detalls de tot allò que s'ha de representar.
• Rebuig de la visió occidental del teatre. Davant la crisi que pateix el teatre occidental, ha augmentat l'interès i la investigació per les formes teatrals africanes i, sobretot, orientals, totes elles més rituals i simbòliques.
• Barreja de mitjans expressius. Tot és vàlid en l'expressió teatral. Així, les noves tecnologies penetren també en el món teatral actual, que barreja tècniques antigues com el mim i el circ amb la projecció cinematogràfica de l'obra sobre una pantalla amb actors que, de sobte, la travessen.

Josep Maria Benet i Jornet i el Món Audiovisual

El teatre de Benet i Jornet, d'inspiració realista, es basa sovint en tècniques d'origen literari. Benet i Jornet tracta la problemàtica d'aquella generació que va viure la postguerra i les seves limitacions, que van veure la seva vida escapçada, i denuncia l'actitud d'aquells que, una vegada van aconseguir el benestar econòmic i una posició, s'oblidaren de les penúries que havien passat. Entre les seves obres cal destacar: Berenàveu a les fosques, La desaparició de Wendy. Però si avui dia és conegut, és per ser el creador de serials televisius en català de gran audiència: Poble Nou, Rosa, Nissaga de Poder, Laberint d'ombres, Ventdelplà i El cor de la ciutat. Poble Nou fou la primera telenovel·la en català i tot un fenomen social digne d'estudi. La base eren dos temes clàssics: el canvi de fortuna d'una família i la contraposició entre el vell i el nou.

L'Assaig de Joan Fuster i la seva Repercussió

Joan Fuster és, com a assagista, una figura cabdal en la literatura catalana del segle XX. Fou un intel·lectual compromès amb la recerca de la identitat valenciana, vinculada a tots els territoris de parla catalana. La seva dedicació a l'assaig és amplíssima: va escriure assaig humanístic, sociopolític i d'història cultural. El seu estil és fresc, desenfadat, carregat de fórmules col·loquials. L'assaig fou especialment perseguit durant els primers anys de la postguerra, ja que era considerat perillós per la seva forta càrrega ideològica. Fuster hagué de vèncer en la seva trajectòria intel·lectual moltes adversitats: censura, hostilitats, falta de mitjans. Entre les seves obres de caràcter humanístic, cal destacar El descredit de la realitat (1955): una reflexió sobre la funció de l'art, sobre la capacitat creadora de l'home. Els textos sociopolítics són els més polèmics i influents, i provoquen tant adhesions com enfrontaments en una època en què ja s'entreveia la fi del règim: Qüestió de noms (1962) i Nosaltres els valencians (1962).

Joan Francesc Mira i la Identitat Contemporània

L'eix genèric d'aquestes reflexions és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se'n deriven, especialment el seu ús polític. El nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i evolució de les identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les llengües per tal de crear consciència col·lectiva, i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d'interessos molt concrets, són els temes centrals. Moltes de les reflexions de Mira es basen en l'experiència, la seva i la dels seus lectors, la qual cosa aproxima i facilita molt la lectura d'unes obres que resulten accessibles i suggeridores. Una de les grans virtuts de Mira és demostrar, sempre amb un punt de vista escèptic respecte a les conviccions absolutes, que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món, fins i tot aquells que s'autoproclamen "normals".