Teatre Català i Joan Fuster: Censura, Renovació i Assaig a la Postguerra

El Teatre Català i Valencià durant el Franquisme i la Postguerra

Amb el règim franquista, es va prohibir el teatre en valencià o català, fet que va provocar una separació amb els corrents innovadors europeus fins després de la Segona Guerra Mundial. Fins al 1946, la censura no va autoritzar representacions que no fossin en castellà, tant a València com a Barcelona, ni traduccions d’obres estrangeres.

La Censura i la Renovació Teatral (1946-1960)

A València, es van programar obres còmiques semblants al sainet, com la revista musical La cotorra del mercat. Autors com Faust Hernández i Rafael Martí van proposar el 1946 que l'escena valenciana, a través de la premsa, toqués arguments inspirats en els conflictes de la societat.

El 1955, es va fundar l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, una companyia de teatre que va programar clàssics i va posar en escena obres d’autors com Salvador Espriu o Joan Brossa. El 1960, es va fundar l’Escola d’Art Dramàtic, que va ser decisiva en la creació del teatre independent de la dècada següent.

Figures Clau del Teatre Independent

• Joan Oliver va escriure comèdies criticant la burgesia.
• Joan Brossa va ser el millor representant del teatre d’avantguarda. Va escriure una obra dramàtica basada en aspectes de la vida quotidiana.
• Manuel de Pedrolo es va centrar en el tema de la llibertat.

En l’àmbit valencià, la renovació es va deure al fet que diversos activistes teatrals, com Tomàs Abad, van trobar empara en alguns organismes favorables a l'escena valenciana. Van aparèixer nous dramaturgs, més cultes, com Rafael Villar (Vençut per la ironia, 1951, estrenada el 1959).

Joan Fuster: L'Assagista Més Important del Segle XX

Joan Fuster és l'assagista més important de la literatura catalana del segle XX. És un gran precursor del gènere, en especial al País Valencià i a Catalunya, ja que gairebé no hi havia assagistes d’importància. És autor d’una extensa obra literària de gran diversitat temàtica. Les seves reflexions se centren en l'ésser humà i fan reflexionar els lectors sobre els problemes actuals amb una visió universalista. Els articles de diari de Fuster són assajos en miniatura.

L'Obra Assagística de Joan Fuster: Temes i Estil

Amb El descrèdit de la realitat, va començar el 1955 una brillant carrera de gran amplitud temàtica, amb un estil incisiu. Després, va publicar molts títols com Les originalitats (1956) o Sagitari (1985). Aquestes obres responen a un humanisme clàssic i ètic. S’hi pot constatar la influència dels moralistes i racionalistes francesos, des de Montaigne fins als enciclopedistes. Fuster tracta diversos aspectes de la cultura i de la vida quotidiana i planteja temes que van des de la història fins a la política.

Contribucions Històriques i Culturals de Fuster

Va publicar treballs sobre història i literatura, amb obres com Ausiàs March: Antologia poètica (1959). El 1962, va publicar Nosaltres els valencians, Qüestió de noms i El País Valenciano, llibres bàsics per al coneixement de la història del País Valencià. Va escriure nombrosos estudis i articles, històrics, biogràfics i de viatges, com L'Albufera de València (1970) o Ara o mai (1981). Va ser una de les figures més representatives de la cultura del país.