El Teatre Català de Postguerra: Sagarra i Oliver

El Teatre Català de Postguerra: Crisi i Represa

A partir de la segona dècada del segle XX, el teatre català va entrar en una fase de crisi profunda, comuna a tot Europa. Es va veure potenciada per la temença dels intel·lectuals noucentistes a recatalitzar un gènere que els apropava perillosament a la realitat.

El profund desinterès de la burgesia pel teatre en català va provocar un marcat declivi del gènere.

Als anys 20 i 30 del segle XX, l’escena catalana es va recuperar de la mà de tres autors clau:

• Carles Soldevila, representant de l’alta comèdia.
• Josep M. de Sagarra, creador del poema dramàtic.
• Joan Oliver, que va donar una visió sarcàstica i corrosiva de les relacions familiars de la burgesia.

El silenci teatral, imposat per la dictadura franquista a partir del 1939, es va trencar amb l’autorització de reposició. Malgrat tot, l’escena catalana va quedar sotmesa a una forta censura.

Durant els anys 40 i 50, cal esmentar l’aparició de nous autors com Joan Brossa, Manuel de Pedrolo i Salvador Espriu.

Josep Maria de Sagarra (1894-1961): Vida i Obra

Josep Maria de Sagarra va néixer a Barcelona el 1894 i va estudiar dret. A partir de 1914, després de publicar el seu primer llibre de poemes, la seva carrera literària es pot qualificar de fulgurant. Durant els anys 20 i 30, va escriure i estrenar la major part de les seves obres teatrals; també va publicar tres novel·les i molts articles.

La Guerra Civil el va dur a París i a la Polinèsia. El 1940 va tornar a Barcelona i va reprendre el teatre el 1946 amb una sort desigual, farcida alhora de fracassos i d’èxits espectaculars, com La ferida lluminosa. En el terreny de la prosa, cal destacar també les seves memòries.

Josep M. Sagarra també va ser un excel·lent traductor al català.

La Poesia de Josep Maria de Sagarra

Sagarra pertany a la generació noucentista, però els seus plantejaments estètics l’apropen més a Maragall. La seva poesia es caracteritza per la presència constant del sentimentalisme i del sentit de la naturalesa. La seva obra poètica es distingeix per la perfecció formal i, sobretot, pel domini de la paraula. Un exemple destacat és Cançons de rem i de vela.

La Narrativa de Josep Maria de Sagarra

De la seva obra narrativa, sobresurten algunes obres com Vida privada (1932). Aquesta és un retrat corrosiu i escandalós de l’alta societat barcelonina durant l’època de la dictadura. On va demostrar el seu domini de la prosa va ser en el periodisme.

El Teatre de Josep Maria de Sagarra

Pel que fa al teatre, es va estrenar com a dramaturg el 1918 amb Rondalla d'esparvers. Fins a la seva mort, va representar més de 50 obres. Cal destacar obres com La Rambla de les Floristes i, de l'etapa posterior, dues obres de poc èxit: La fortuna de Sílvia i Galatea.

Joan Oliver (Pere Quart) (1899-1986): Vida i Obra

Joan Oliver va néixer a Sabadell el 1899. La seva obra destaca per una crítica permanent contra el poder polític i el conformisme social, una forta ironia que de vegades arriba fins al sarcasme, i per fer servir un model de llengua molt planer, però sense castellanismes ni vulgarismes.

Era fill d'una família burgesa. Durant la seva joventut, va col·laborar en diaris i revistes i es va donar a conèixer com a poeta el 1934 amb el pseudònim de Pere Quart, el qual va utilitzar sempre a l'hora d'escriure poesia. La seva actitud era avantguardista i de ruptura.

Durant la Guerra Civil, va haver d'exiliar-se a França i després a Santiago de Xile, on va estar alguns anys. Quan va tornar, va fer feines relacionades amb el món editorial. Les circumstàncies del moment el van obligar a romandre aïllat del públic fins que, als anys seixanta, va començar a ser cada cop més famós.