Teatre d'Epidaure: Anàlisi Arquitectònica, Històrica i Acústica

Documentació General

Nom de l'edifici

Teatre d'Epidaure

Identificació de l'autor

Policlet el Jove

Cronologia i època

Segle IV a.C.

Ubicació de l'obra

Epidaure, Grècia

Estil

Grec hel·lenístic

Tipus d'edifici

Teatre

Dimensions

120 m de diàmetre

Anàlisi Formal

Material i Sistema Constructiu

• Material: Pedra.
• Sistema Constructiu: Arquitravat.

Elements de Suport

La graderia del teatre està construïda aprofitant el pendent d'un turó. Tot i així, es van haver de construir uns murs laterals per a la contenció.

Elements Suportats

El teatre en si no conté elements suportats, tot i que podríem parlar del suposat edifici de l'escena, on apareixerien elements típics del sistema arquitravat com l'entaulament, etc.

Espai Exterior

El teatre d'Epidaure no disposava de façana. S'hi entrava a través de dos accessos laterals que donaven a un passadís, situat entre l'escena i l'orquestra, i que permetia el pas del públic a la graderia, la càvea.

Espai Interior: Orquestra, Escena i Càvea

El teatre grec s'organitzava al voltant de l'orquestra, un espai de sorra de forma circular. Constituïa el lloc destinat a un altar consagrat al Déu Dionís, així com el lloc on se situava el cor. L'orquestra estava emmarcada per l'escena i les seves construccions arquitectòniques i la càvea.

A Epidaure no s'ha conservat l'edifici de l'escena, així que no es té cap constància de la seva forma original. Sembla que era un pòrtic jònic (columnes amb base, fust esvelt i capitell decorat amb volutes), d'uns 4 m d'alçada i 2 m de fondària, de dos nivells.

Entre l'escena i l'orquestra es troba el prosceni. És un espai elevat on actuaven els actors. Normalment posseïa un teló que funcionava al revés dels moderns, és a dir, que no baixava, sinó que pujava.

La càvea, o graderia, de 120 m de diàmetre, envoltava dues terceres parts de l'orquestra, davant de l'edifici de l'escena. Aquesta podia acollir uns 14.000 espectadors. En forma de semicercle i a dos nivells, era dividida radialment:

• El nivell inferior tenia 30 grades i 13 escales que convergien a l'orquestra.
• El nivell superior tenia 20 grades més i 23 escales.

Els dos nivells estaven dividits pel diazoma o passadís perimetral.

Elements Decoratius

El teatre d'Epidaure no destaca pels elements decoratius propis que l'integren. Cal destacar que els decorats que es podrien usar estarien emmagatzemats dins l'edifici de l'escena i penjats del teló.

Estil i Evolució Arquitectònica

L'arquitectura grega mai va destacar per les innovacions tècniques (això fou cosa dels romans), però sí que es va centrar en la recerca de la magnificència dels espais i el virtuosisme dels mateixos. El teatre d'Epidaure se situa dins de l'estil grec hel·lenístic (segles IV-I a.C.).

Aquest estil es caracteritza per la maduresa que adquireix l'art grec clàssic, amb l'ordre i la raó com a eines bàsiques per aconseguir l'harmonia i la bellesa en les construccions. El seu refinament va ser exportat als regnes macedonis, fins a ser absorbit per l'Imperi Romà. L'arquitectura arquitravada clàssica evolucionarà cap a un augment de les dimensions de les construccions. Als teatres, això es reflecteix amb l'augment de les dimensions de la càvea i l'elevació del prosceni.

Interpretació

Significació i Contingut

Amb el temps, els teatres grecs es van anar adaptant a les noves formes teatrals, fent desaparèixer, pràcticament, el cor i retirant els actors de l'orquestra al prosceni.

El teatre d'Epidaure es considera una de les obres magnes de la Grècia antiga, tant per la seva acústica immillorable com per la visió des de qualsevol seient. Cal dir que es detecta certa distinció social en el tipus de seients: uns dedicats al poble, i altres dedicats a l'edil i prohoms amb respatller i braços.

Funció

Evidentment, la funció del teatre, com a edifici civil de lleure, és la d'entretenir. Tot i així, cal saber que en un inici els teatres grecs tenien certa funció religiosa en celebrar festes i obres de teatre dedicades al déu Dionís.

Context Històric

Durant el temps en què es va construir el teatre d'Epidaure (finals de l'època clàssica), es va dur a terme la victòria contra els perses a les Guerres Mèdiques (499 - 429 a.C.), que va servir per iniciar un període de completa autonomia cultural i artística, amb epicentre a l'Atenes de Pèricles (461 - 429 a.C.), coetània a Sòcrates.

Tot i així, l'arrogància atenesa envers les altres polis (ciutats-estat) va ser l'inici de les Guerres del Peloponès (431 - 404 a.C.), lluites internes que van propiciar la decadència econòmica de les ciutats-estat gregues. Aquesta situació va ser aprofitada durant el segle IV a.C. pels macedonis, que sota el lideratge d'Alexandre el Gran, van unificar totes les polis gregues i van aconseguir el somni hel·lènic de conquerir els dominis de l'Imperi Persa.

Innovacions, Influències i Aportacions

El teatre d'Epidaure representa l'excel·lència en la construcció de teatres grecs, per això altres teatres segueixen el model d'Epidaure, com el de Segesta, a Sicília, al segle III a.C. Els romans no van dubtar a adoptar els trets característics de les construccions gregues, i el teatre no en fou una excepció. De fet, molts teatres romans són còpies dels grecs, amb lleugeres modificacions, com per exemple l'orquestra que a vegades es presenta semicircular.

Autor: Policlet el Jove

Segons la tradició, l'arquitecte fou Policlet el Jove. Nascut a Argos durant el segle V a.C., sembla que també fou l'arquitecte del Tholos d'Epidaure.

Entorn i Integració Urbanística

La ciutat d'Epidaure era famosa en l'època hel·lenística pel santuari d'Asclepi, déu de la medicina. El seu culte era tan important que la ciutat va créixer desmesuradament. Per això s'hi va construir el teatre més gran mai conegut. L'estreta integració entre art i natura es veu clarament reflectida en el teatre d'Epidaure gràcies a la perfecta ubicació del turó amb l'entorn paisatgístic.