El Teatre d'Epidaure: Estructura i Funcions

Estructura del Teatre d'Epidaure

Separació i Accés

• La separació entre un nivell i l’altre està marcada per un passadís o corredor, el «diàthoma».
• La comunicació entre la part baixa i la part alta de cada nivell es fa mitjançant tretze escales radials al nivell inferior i vint-i-quatre al nivell superior.

Seients i Aforament

• Els seients de pedra estan perfectament treballats, especialment els de la fila preferent, a baix de tot, que a més tenen respatller i braços.
• L’aforament és d’unes 14.000 persones (amb possibilitat d'arribar a 15.000).

La Skene (o Escena)

Feia de teló de fons i estava formada per un edifici situat darrere de l’orchestra. Com que aquest no s’ha conservat, es desconeix la seva forma, però es creu que devia ser un edifici rectangular, més gran que el diàmetre de l’orchestra.

Solia ser un edifici de dues plantes i estava subdividit en tres o més habitacions.

El Prosceni

La planta superior tenia una plataforma, de banda a banda, el prosceni («proskénion»), que amb el temps va esdevenir el lloc on s’actuava.

Significat i Funció

Significat

El teatre d’Epidaure formava part del Santuari d’Asclepi, déu de la Medicina.

El teatre va néixer com a conseqüència de les jornades festives que, a la primavera i a l’hivern, els grecs dedicaven al déu del vi, Dionís. Això explica la construcció al mig de l’orchestra d’un altar destinat als actes rituals en honor del déu.

Funció Religiosa

Cal recordar que el teatre va néixer a Grècia com un element de les jornades festives que se celebraven a la primavera i a l’hivern en honor del déu Dionís.

En les primeres obres, el paper dels actors era molt limitat i la part més important de l’acció corria a càrrec del cor.

Al llarg del segle V, els actors van anar guanyant importància i cap al segle IV el cor ja gairebé havia desaparegut.

Funció Lúdica i Pedagògica

Tot i que en un principi tenia un caràcter marcadament religiós, amb el temps va anar derivant cap a una funció més lúdica. Les millors tragèdies dels dramaturgs clàssics com Sòfocles, Eurípides i Èsquil, i les comèdies d’Aristòfanes, s’hi van representar sovint.

El Teatre d'Epidaure Avui

Actualment, a més del seu significat artístic i històric, també és una edificació pública de caràcter lúdic, ja que encara s’hi fan representacions teatrals i cada any hi té lloc el festival de teatre més important de Grècia.