Teatre d'Epidaure: Joia Arquitectònica Hel·lenística

El Teatre d'Epidaure

Fitxa Tècnica

Autor: Policlet el Jove
Cronologia: 350 aC
Època: Hel·lenística (s. IV-II aC)
Localització: Epidaure, Peloponès, Grècia
Estil: Grec clàssic hel·lenístic
Tipologia: Teatre
Materials: Pedra i marbre

Context Històric

Època de crisi al món grec per les guerres Mèdiques i del Peloponès. La Lliga de Delos, creada per combatre els perses, va centralitzar el tresor a Atenes. El Teatre d'Epidaure és un exemple destacat de l'arquitectura jònica.

Anàlisi Formal

Elements de Suport

• Mur de contenció per a la muntanya
• 18 columnes corínties al prosceni

Elements Suportats

• Càvea: Recolzada en murs laterals i la muntanya
• Diazoma: Separa les dues càvees
• Orquestra: Espai per al cor
• Prosceni: Escenari per als actors
• Escena: Edifici de dos pisos amb balcó

Espai Interior

Orquestra

20,3 m de diàmetre. Altar a Dionís, déu del teatre.

Càvea

Graderia de 24 m d'alçada, amb dues seccions separades pel diazoma. Capacitat per a 15.000 persones.

Escena

Edifici de dos pisos amb columnes jòniques. Usat com a fons d'escenari i magatzem.

Prosceni

2 m d'alçada, amb rampes d'accés a l'orquestra.

Espai Exterior

Situat a la falda d'una muntanya, amb murs de contenció laterals.

Models i Influències

Mostra l'evolució de l'arquitectura clàssica cap a l'hel·lenisme, amb una càvea ampliada i un prosceni elevat.

Contingut

Inicialment, el cor tenia un paper central a l'orquestra. Amb el temps, els actors van guanyar protagonisme i van passar a actuar al prosceni elevat.

Significat

El teatre va néixer en honor a Dionís, déu del vi i la festa, com a centre de reunió comunitari.

Funció

Religiosa, vinculada a les festes en honor a Dionís. També s'utilitzava per a l'entreteniment dels malalts que visitaven el temple d'Asclepi a Epidaure. L'acústica excepcional era deguda a la forma de la càvea.