Teatre Grec Antic: Tragèdia, Comèdia i Autors Clàssics

Teatre Grec Antic: Convencions, Tragèdia i Comèdia

Convencions Teatrals Gregues

Si un actor volia imitar que acabava d’arribar de l’estranger o dels camps, solia fer l’entrada per un dels accessos laterals, a la dreta i a l’esquerra, anomenats pàrodes, que eren els llocs per on entraven els components del cor. Si calia fer aparèixer en escena d’una manera sorprenent una deïtat des de l’altura, es recorria a una mena de grua, un recurs que més tard es coneixeria com a deus ex machina.

La Tragèdia Grega: Grans Autors i Obres

Èsquil: El Pare de la Tragèdia

Èsquil va conèixer per pròpia experiència les penalitats terribles de la guerra i va poder assaborir la dolçor de la victòria. Segons ell, el dolor i la pena gairebé sempre porten a un triomf apoteòsic. Tota la seva obra conservada, set peces en total, és un cant de lloança a la justícia de la divinitat.

• En Els perses, recorda la victòria recent a Salamina als seus conciutadans.
• En Els set contra Tebes, tracta de la lluita fratricida a les portes de Tebes entre Etèocles i Polinices, i de la decisió de deixar sense enterrar Polinices, contra la qual es rebel·la Antígona.

Sòfocles: Innovació i Destí Humà

Nascut a Atenes, Sòfocles visqué l’època esplèndida de Pèricles. Fou un innovador en l’art escènic, ja que, en les seves tragèdies, el diàleg es produeix entre tres personatges gràcies a la introducció d’un tercer actor i a la reducció de la importància del cor. També abandonà el sistema de les trilogies pel de tragèdies soltes.

Dels més de cent trenta drames que escriví, s’han conservat set tragèdies i un drama satíric:

• En l’obra Electra, ens mostra la dona forta per venjar la mort del seu pare Agamèmnon.
• A Èdip rei, el protagonista és la víctima de la fatalitat que mata el seu pare inconscientment i es casa amb la seva mare.

Eurípides: Humanitat, Pessimisme i Crítica Social

Nascut a Salamina, Eurípides pertany a una generació més jove que la de Sòfocles i fou un deixeble distingit dels sofistes. Per això, en les seves obres presenta tota mena de problemes sense pretendre aportar solucions coherents i definitives.

Els seus personatges són éssers turmentats que respiren un aire més aviat pessimista, propi d’un home que posa en dubte els valors tradicionals. Crea un tipus de pròleg en què dóna a conèixer els antecedents i, de vegades, anticipa el desenllaç. També rebaixa la importància del cor i introdueix el deus ex machina, l'aparició d’una deïtat mitjançant un enginy.

De les 92 obres que va escriure, se’n conserven divuit:

• A Medea, l’heroïna mata els seus fills per venjar-se del seu marit.
• A Hipòlit, el fill de Teseu refusa la passió amorosa de la seva madrastra Fedra.

La Comèdia Grega: De la Sàtira a la Vida Quotidiana

Aristòfanes: Mestre de la Comèdia Antiga

Aristòfanes pertany a l’anomenada Comèdia Antiga, caracteritzada per la sàtira personal i la política. De les més de quaranta comèdies que escriví, només ens n’han pervingut onze:

• Els núvols, on l’autor aplica el sarcasme despietat a la figura de Sòcrates.
• La pau, un al·legat contra la guerra.
• Les granotes, és una peça de caràcter literari contra Eurípides i a favor d’Èsquil.

La Comèdia Nova: Temes Burgesos i Costumistes

La Comèdia Nova renuncia a tractar temes polítics i esdevé més burgesa, ja que s’ocupa de temes de la vida privada. Aquest procés es produí en diversos autors, dels quals desconeixem l’obra.

Menandre: El Gran Observador de la Societat

Menandre, aquest poeta còmic atenès, visqué una època en què la seva pàtria s'havia esdevingut una ciutat de traficants, nous rics i esclaus. Menandre, un gran observador de la societat en què vivia, va reflectir aquests canvis en les seves obres, centrant-se en les relacions humanes i els costums.