El Teatre Grec: Origen, Tragèdia i els seus Autors

Origen i evolució del teatre grec

El seu naixement està vinculat als ritus religiosos en honor al déu Dionís. Les tragèdies procedeixen de les representacions més solemnes i les comèdies d'altres amb caràcter de farsa. Les composicions dramàtiques més importants pertanyen a l'Atenes dels segles V i IV aC, l'època clàssica.

a) La tragèdia

Els temes es prenen de l'èpica i de la mitologia i els seus personatges, siguen herois o déus, evidencien els problemes de l'existència de l'home i el món. S'enfronten a conflictes extrems que es resolen amb la pèrdua de la vida o dels fills estimats.

Estructura dramàtica

Les primitives representacions consistien en la interpretació cantada del cor, format pels coreutes, qui entaulaven un diàleg amb el director del cor, el corifeu. Més tard, van anar incloent actors sobre els quals requeia el pes de l'acció dramàtica.

Principals autors de tragèdies

• Èsquil (525-458 aC): Pertany a les primeres generacions d'autors dramàtics a Atenes i la seua obra conté trets primitius del gènere. Desenvolupa l'argument al llarg de tres obres. L'Orestíada és l'única trilogia que es conserva completa (Agamèmnon, Eumènides, Coèfores). Va compondre més de 90 obres, de les quals en conservem 7: Els Perses, Els set contra Tebes, Prometeu encadenat, etc. Es mostra una gran importància del cor i predomini dels cants corals sobre l'acció dramàtica. Els temes tenen un enfocament religiós.
• Sòfocles (496-406 aC): Se li atribueix la perfecció en la tragèdia i és el prototip de ciutadà atenès de l'època de Pèricles. Té les següents innovacions:
  • Introdueix un tercer actor i redueix la importància del cor.
  • Abandona la trilogia lligada, fet que suposa una major densitat argumental.
  • La seua principal aportació és la figura de l'heroi tràgic: personatges com Èdip encarnen la grandesa i misèria del gènere humà dins del respecte a la voluntat divina.
• Eurípides (480-406 aC): Personatge singular de la seua època, no li atraia la política. Va manifestar la preocupació per les noves idees de l'Atenes il·lustrada de Pèricles. La seua obra i tragèdies foren criticades pels sectors més conservadors. És l'autor de qui més obres tenim, 18: Medea, Hipòlit, Helena, Troianes, entre altres.