Teatre i llengua catalana al segle XIX: Gèneres, autors i obres clau
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,3 KB
Teatre i llengua al segle XIX
Teatre: Hi ha 3 tipus: el professional (que vivia d'ell i actuava al Teatre de la Santa Creu), el teatre amateur (gent burgesa que feia teatre culte i romàntic en llocs privats llogats) i el teatre polític (teatre de denúncia, amb frases fetes i vulgarismes).
El sainet
El sainet és un curtmetratge que intenta fer riure a la gent (5 o 10 minuts). També és una crítica de qualsevol situació social. El sainet es converteix en comèdia de costums, ara d'una manera més complexa.
Teatre romàntic
La tragèdia: Fets històrics que acaben en desastres, suïcidis, etc., personatges nobles impulsats per sentiments molt forts. Victor Balaguer: Les esposalles de la morta, Raig de lluna.
El drama romàntic: Personatges normals de classe mitjana i baixa, i es feia en castellà també al Teatre Santa Creu.
Drama realista: S'ambienta en un context contemporani, no s'inspira en fets històrics, apareixen conflictes relacionats amb la societat actual del moment. Autor destacat: Àngel Guimerà.
Llengua
Dues tendències: català actual d'aquell temps (no era gaire apte per fer obres cultes, per tant, van haver de fer un mix) i llengua antiga i arcaica (tampoc perquè no s'identificava amb l'idioma de la gent).
Frederic Soler
Primera etapa: fa sainets (per fer riure). Creen grups que es diuen La Gata i fan sainets al Teatre Odeon, on feien els sainets. Segona etapa: drames romàntics (tipus: comèdies urbanes, rurals, de pescadors). El seu pseudònim quan feia sainets era Serafí Pitarra.
Àngel Guimerà
Fill de pare català i mare canària (mestís). Viu a les Canàries fins als 8 anys, que va al Vendrell i els pares es casen, i crea el dubte de per què no es van casar abans de néixer ell.
Primera etapa
Més important, feia tragèdia romàntica, escrites en vers en llengua catalana medieval i ambientades en segles anteriors a l'edat mitjana.
Obres:
- Gala Placídia (tema: edat mitjana, finals de l'Imperi Romà a Catalunya)
- Judit de Welp (parla de la mare de Carles el Calb, ambientada molts segles abans del XIX)
- Mar i Cel (Saïd i Blanca, expulsió d'àrabs de territoris valencians, Saïd és mestís de cristiana i àrab i navegant, s'enamora de Blanca, i se suïciden perquè és un amor no correspost)
Segona etapa
Més important, escenaris molt ben decorats i feia drames realistes escrits en prosa, amb una fusió del llenguatge arcaic amb el català de l'època. Eren ambientades al segle XIX i s'incorporen problemes socials del moment.
Obres:
- Terra Baixa: s'avança al modernisme, hi ha un triangle amorós amb Manelic (totalment romàntic que ve d'un altre món, Terra Alta), Marta (òrfana i recollida per un captaire) i Sebastià. És obra romàntica per un cantó pel comportament de Manelic i per un altre cantó és realista pels problemes socials, en ser òrfana, anar d'un lloc cap a l'altre i no adaptar-se bé.
- La filla del mar: Àgata és acollida en una família marinera de poble, i ella fuig per tornar al lloc d'on ha vingut: el mar.