El Teatre de Manuel de Pedrolo: Anàlisi de Temes i Obres
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,59 KB
L’obra de Manuel de Pedrolo és una de les més extenses i variades de la literatura contemporània. Amb més d’un centenar de títols publicats, Pedrolo ha cultivat pràcticament tots els gèneres literaris i ha treballat una gran multiplicitat de temes i tècniques.
El Teatre de Manuel de Pedrolo
Temes Clau de l'Obra Teatral
L’obra teatral de Manuel de Pedrolo planteja una reflexió rigorosa i complexa sobre alguns punts importants de l’existència humana:
- L’autenticitat
- La solidaritat
- El sentit de l’existència
- El conformisme davant la realitat
- La dificultat de rebel·lar-se
- La llibertat
Pensament i Crítica Social
El seu pensament vol introduir ordre en el desordre, perquè el desordre són els tabús, les limitacions, la injustícia, tot allò que frena el desenvolupament de l’home. Segons diu el propi Pedrolo: “Em preocupa obrir els ulls a la gent, de mostrar-los com viuen subjectes a uns tabús que els empobreixen humanament.”
Absurd, Censura i Estratègies
Usa tècniques de l'absurd per burlar el rigor de la censura franquista: “Per què us penseu que vaig escollir aquesta forma teatral tan abstracta, si no per poder passar les defenses amb què es protegeix el sistema? Si hagués concretat massa, i en una forma realista totalment entenedora a tothom, totes les meves obres s’haurien quedat al calaix.”
Personatges: Món Tancat i Lluita
Els personatges de Pedrolo habiten un món tancat que els separa de manera radical de l’espai exterior. Així ens trobem amb personatges empresonats, els més decidits dels quals lluiten per enderrocar els murs de la presó, si bé els altres acaben en bona mesura per admetre’ls i acostumar-s’hi a causa de la por que desperta en ells l’espai exterior. Els personatges són símbols o encarnen actituds que l’autor enfronta a situacions límit, des d’un plantejament existencialista.
Anàlisi d'Obres Teatrals Específiques
En Cruma, Pedrolo va plantejar l’autenticitat de l’home des de premisses heideggerianes, segons les quals com més autèntic és l’home, més incapaç es mostra de comunicar-se amb el món exterior. En Homes i No, va tractar la rebel·lió d’una parella jove contra el conformisme heretat i en peces com ara Situació bis, Darrera versió per ara o L'ús de la matèria va reflexionar sobre la llibertat des d’una òptica més genuïnament política i social.