Teatre Modernista: Corrents i autors destacats

Teatre Modernista

És aquell que romp els esquemes dels teatres d'aquell moment, el qual era realista on agafava nous models europeus.

Corrents del teatre

Teatre Generacionista: Influït per Ibsen (-Un enemic del poble). Aquest teatre modernista va representar una renovació important del teatre que es feia durant la Renaixença.

Gràcies a l'influència d'Ibsen, trobem l'aparició de l'autor Joan Puig i Ferrater. Aquest mostra un compromís amb la societat. Obres: -Aigües encantades. Un altre autor important és Ignasi Iglésias, que va tenir molt d'èxit com a autor teatral. El seu teatre era independent.

Teatre Simbolista: Influït per Maeterlinck amb -La intrusa. Les obres són breus, curtes, no tenen gaire escenografia i sorgeix un món interior ric dels personatges. Autors representants: Adripa Gual i Santiago Rusiñol.

Santiago Rusiñol

-L'Auca del señor Esteve, -El mític. El teatre d'aquest és un teatre breu però molt intens sentimentalment i que fa una utilització molt acurada dels registres lingüístics i del llenguatge. El tema principal de les seves obres és el conflicte artista-societat, on l'artista rebutja el materialisme de la burgesia.

Noucentisme

Moviment que parteix del Modernisme i que s'inicia el 1906 i acaba el 1923 amb el cop d'estat de Primo de Rivera. El noucentisme s'allunya de les idees del Modernisme per crear-ne unes de noves. Recull les aspiracions de la burgesia catalana. Va ser un moviment que crea una ideologia dels seus interessos.

1906, Eugeni d'Ors publica en el diari -Glossari, on va publicar articles a -La Veu de Catalunya. 1907 es crea l'Institut d'Estudis Catalans. 1914 es va crear la constitució de la Mancomunitat de Catalunya. 1917 mor Prat de Riba (president de la Diputació de Barcelona) i Josep Puig i Cadafalch el substitueix. 1918 s'acaba la Primera Guerra Mundial i això afecta la societat, estan en crisi. 1923, cop d'estat de Primo de Rivera. Es comença a suprimir la Mancomunitat de Catalunya i al 1925 desapareix totalment.

Els noucentistes creen la gramàtica catalana. El procés de fixació de la Llengua Catalana va començar amb la creació de l'IEC (Institut d'Estudis Catalans) al 1906. Al 1911 es va crear la secció filològica. 1913 es van crear les normes ortogràfiques fetes per Pompeu Fabra, però sense signar. Al 1918 es va publicar la gramàtica catalana i al 1932 el diccionari general de la llengua catalana.

Característiques: Els noucentistes són partidaris de les obres ben fetes. En les obres destaca el classicisme. El paisatge que destaca és el paisatge mediterrani. Els autors noucentistes tenen dos gèneres, l'assaig i la poesia, i rebutgen la novel·la i altres gèneres.

Josep Carner

Va ser un alumne superdotat. Als 14 anys va publicar articles a la revista -L'Aureneta. Als 18 va ser llicenciat en dret i filosofia i lletres. Aquest escriu articles que anaven dirigits a les revistes -Catalunya i -Empori.

Obra:

1. 1ª etapa: Etapa de formació, de tema modernista. -Llibre dels poetes -sonets. Temes: influència de Jacint Verdaguer i la temàtica era humorística.
2. 2ª etapa: Etapa noucentista. -Els fruits sabrosos (18 poemes) - quatre etapes: infantesa, maduresa, vellesa i imortalitat.
3. 3ª etapa: Simbolista. Abandona el català i comença a fer traduccions de poesia xinesa. Obres: -La primavera al poblet, -El cor quiet.
4. 4ª etapa: Metafísica. -Nabí, es qüestiona què fem a la vida.
5. 5ª etapa: Torna al inici (temes noucentistes), fa una revisió i reescriu l'obra. -Obres completes, -Museu zoològic.