Teatre Modernista Català: Autors, Obres i Característiques

El Teatre Modernista Català

JOSEP POUS I PAGÈS

Vida:

Fill d'uns propietaris rurals, va començar a estudiar medicina a Barcelona, però L'Avenç va fer que es decantés per la literatura i pel periodisme. A partir del 1912 es va dedicar exclusivament al teatre.

Obra:

Va escriure tan sols una novel·la destacada (La vida i la mort d'en Jordi Fraginals), ja que la resta són d'un nivell inferior. El principal valor en la seva novel·lística és l'aprofundiment psicològic dels personatges.

• La vida i la mort d'en Jordi Fraginals: publicada el 1912, va significar la darrera gran novel·la modernista.
• Està escrita en forma biogràfica i s'inicia amb la infantesa del protagonista, un símbol de la joventut plena d'energia per canviar la societat. El seu pare l'obliga a entrar al seminari per reprimir aquesta energia. El jove s'abandona fins que coneix l'Alberta, una noia que li retorna la joventut i li planteja un dilema: continuar al seminari o enfrontar-se al seu pare. Finalment, abandona el seminari, es casa amb l'Alberta i aconsegueix ser feliç. Llavors, pateix un càncer mortal i, abans que el dolor li amargui la vida, decideix suïcidar-se, però deixant tots els papers arreglats.

SALVADOR GALMÉS

Vida:

Va estudiar al Seminari Conciliar de Mallorca i es va llicenciar en dret. Va dedicar quasi tota la seva vida a la transcripció i l'edició crítica de l'obra lul·liana.

Obra:

La seva obra està formada per una novel·la, Flor de Card, i per una sèrie de narracions curtes: Hivernal, Entre els dos mons, La dida, etc.

Característiques de la seva obra:

• El ruralisme dels ambients i dels personatges.
• La fatalitat que pesa sobre els personatges, sotmesos a impulsos i passions primàries.
• El llenguatge expressiu, bell, ric en metàfores i amb una musicalitat.

El Teatre Modernista: Introducció

El Teatre Vitalista

El 1893 (any clau per a la renovació del teatre català) es va estrenar a Barcelona Un enemic del poble de Henrik Ibsen (capdavanter del teatre d'idees).

Temes (de gran impacte social):

La defensa de la veritat per damunt de tot, la situació de la dona a la societat, el caràcter individualista de la societat. Tot amb un rerefons ideològic.

A Catalunya, la influència d'Ibsen va concretar el teatre vitalista, on els màxims representants van ser Ignasi Iglesias i Joan Puig i Ferreter.

El Teatre Simbolista

El 1893 es va estrenar La Intrusa (durant la Segona Festa Modernista) del dramaturg belga Maurice Maeterlinck.

Aquest autor belga no pretenia fer cap discurs ideològic: els personatges són immòbils i el personatge principal, la intrusa, és la mort.

L'obra de La Intrusa, a Catalunya, va introduir el teatre simbolista i els màxims representants eren Santiago Rusiñol i Adrià Gual.

El Wagnerisme

Richard Wagner, un compositor alemany, va imposar un nou model de teatre musical basat en la unió de totes les arts.

Els modernistes van veure en Wagner l'artista ideal i el 1897 es va estrenar La fada (durant la Quarta Festa Modernista), obra la qual tenia una inspiració clarament wagneriana.

Artistes Simbolistes

SANTIAGO RUSIÑOL

Vida:

Santiago Rusiñol va destacar, sobretot, com a dramaturg i pintor.

Era fill d'una família de fabricants tèxtils burgesos i aviat va mostrar la seva inclinació per la pintura. Ell mateix es considerava un pintor que de tant en tant escrivia.

Va ser l'organitzador de les Festes Modernistes i va participar en moltes de les tertúlies dels Quatre Gats.

Obra:

Va ser un seguidor del corrent simbolista i va estar molt influït per Maeterlinck.

El 1896 va publicar un llibre de narracions: Anant pel món i un altre de poemes en prosa el 1897: Oracions. Un any després, el 1898 va publicar L'alegria del que passa, una obra decadent que plantejava l'enfrontament de l'artista amb la societat.

El 1900 va publicar El jardí abandonat (una obra marcadament decadentista) que explicava la història d'una família noble lligada a un jardí. El 1901, Cigales i Formigues (un nou enfrontament artista-societat, poesia-prosa) en el qual les formigues representen la societat i les cigales els artistes. Amb el temps va abandonar aquest enfrontament i va publicar El pati blau (un drama de tradició realista-naturalista) i L'hèroe (que se centra en les repercussions que havia tingut la desfeta bèl·lica del 1898).

A partir d'aquest moment, Rusiñol va abandonar la pintura i va començar a escriure obres humorístiques i quadres de costums (segons la demanda del públic).

L'auca del senyor Esteve:

Va ser creada com a novel·la costumista i reconvertida després en una obra de teatre (estrenada l'any 1917).

L'obra explica l'ascensió d'una família de comerciants al llarg de quatre generacions (cada una més estalviadora que l'anterior) que aconsegueixen fer un gran negoci. A la quarta generació, en Ramonet, no volia ser botiguer sinó artista.

L'obra simbolitza l'enfrontament artista-societat, però el tractament que Rusiñol fa d'aquest enfrontament és diferent: la burgesia fa diners però no sap gaudir de l'art i enveja els artistes, mentre que els artistes no ho podrien ser sense els diners de la burgesia.

ADRIÀ GUAL

Vida:

Va ser un artista de formació pictòrica i fonamentalment un home de teatre (autor i director).

Va viure una temporada a París, on va conèixer els corrents teatrals que després va intentar implantar a Catalunya. Tot això va portar Adrià Gual a teoritzar sobre el fet teatral en contra de l'art fals.

Les obres de Wagner el van influir, i va apreciar la seva escenografia i la revaloració de les llegendes populars. Això va fer-li crear una mitologia nacionalista d'arrel popular.

El 1897 va fundar el Teatre Íntim, i el 1913 l'Escola d'Art Dramàtic i va abandonar la carrera de dramaturg.

Obra:

Blancaflor: va començar a utilitzar llegendes populars (influenciat per Wagner) com a font d'inspiració.

Artistes Vitalistes

JOAN PUIG I FERRETER

Vida:

Era fill d'un propietari rural que no el va reconèixer mai com a fill propi (un fet que reflecteix tota la seva obra). El 1899 es va traslladar a Barcelona, on va iniciar els estudis de farmàcia (que posteriorment va abandonar). Allà va entrar en contacte amb artistes i anarquitzants. A més a més, va viatjar a França.

Obra:

Aigües encantades: obra publicada el 1907 (pertanyent al teatre d'idees) que combat l'obscurantisme religiós i el caciquisme, perquè són un fre per al progrés de la societat rural. Era un conflicte generacional entre mare (veu les injustícies del pare però no s'hi imposa) i filla (es rendeix i representa un heroi vençut). El problema ve a ser el mateix que presenta Ibsen a Un enemic del poble.

La dona enamorada: publicada el 1908, parteix del que va viure ell mateix durant les seves aventures. És, sobretot, un conflicte amorós.

Artistes del Teatre Alternatiu

FELIP CORTIELLA (teatre anarquista)

Els intel·lectuals modernistes simpatitzants de l'anarquisme van dur a terme una tasca d'educació de les masses treballadores.

Felip Cortiella (que va treballar a L'Avenç) és el representant més típic, el qual tenia com a finalitat combatre la cultura burgesa amb la creació d'una cultura obrera. El 1896 va fundar Vetllades Avenir, que eren conferències on s'hi representava una peça teatral i després servia de matèria de debat.

Obres:

Els artistes de la vida: obra publicada el 1898 i que presenta l'ideal anarquista en què els protagonistes arriben a la plenitud individual.

JULI VALLMITJANA (teatre dels baixos fons)

Va ser el representant més destacat del teatre de baixos fons. Va conviure amb els gitanos i amb gent de mal viure del Barri Xino de Barcelona.

Obres:

Els zin-calós: obra publicada el 1911 que presenta els ambients gitanos (una de les seves obres amb més èxit).