El Teatre Modernista i Simbolista a Catalunya

Teatre modernista: Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter vol revolucionar l'escena catalana amb l'objectiu de trencar la tendència de l'espectador. En les seves obres, fa una crida a la reflexió sobre les possibilitats que ofereix l'existència humana. Planteja un teatre d'idees en què els personatges expressen les seves resolucions vitals i les emprenen amb apassionament.

Henrik Ibsen és l'inspirador d'aquest tipus de drama que no dubta a posar en qüestió les actituds de la societat. No és un teatre complaent i no ha de sorprendre. Altres autors catalans destacats són Ignasi Iglesias i Josep Pous i Pagès.

La dama enamorada

En l'obra La dama enamorada, de Joan Puig i Ferreter, la Lluïsa acull a casa seva un jove català, que s'ha exiliat a França, perquè faci companyia al seu fill, Víctor. A poc a poc, la presència del jove descobrirà una altra vegada l'amor a la Lluïsa i despertarà la gelosia del Víctor. La trama de l'obra pren les constants del teatre d'Ibsen, en què els personatges s'enfronten a les convencions de la societat.

L'alegria que passa

L'alegria que passa ha estat presentada per la crítica com una de les manifestacions simbolistes més representatives del modernisme a causa del gran nombre d'elements simbòlics que hi apareixen. El plantejament simbòlic es mostra principalment en la presentació de la temàtica i dels personatges.

Teatre simbolista

Aquesta influència es pot caracteritzar en els personatges, el llenguatge, els recursos literaris i en la creació d'un ambient determinat.

• Santiago Rusiñol: L'alegria que passa és una obra representativa d'aquest corrent teatral. Rusiñol publica un llibre on mostra "l'art total" amb la voluntat d'integrar diferents llenguatges; també fa un esforç per fer la seva obra accessible a un públic ampli.
• Maurice Maeterlinck: Autor belga que té un paper important en el simbolisme teatral, on les seves obres presenten una enorme devoció.
• Adrià Gual: És l'inspirador i el director del Teatre Íntim, un grup dedicat a les obres més innovadores. També s'interessa per "l'art total", però no aconsegueix obres del tot reeixides amb els seus drames de món. Finalment, deixa el simbolisme i participa en la tendència realista o al teatre d'orientació poètica.