El Teatre Modernista: Vitalisme i Simbolisme

El teatre modernista (s. XIX)

Hi ha dues tendències teatrals:

Teatre vitalista

Va ser un corrent teatral, influït per H. Ibsen, que tractava temes de gran impacte social com:

• La defensa de la veritat per damunt de tot.
• La situació de la dona a la societat.
• El caràcter individualista de la llibertat.

Tot amb un rerefons ideològic claríssim, és a dir, conflictes socials. Joan Puig i Ferreter va ser un dels grans representants d'aquest teatre. Les seves primeres obres pertanyen al teatre d'idees, com la seva obra més coneguda, Aigües encantades (1907), que combat l'obscurantisme religiós i el caciquisme perquè són un fre per al progrés de la societat rural. El problema que s'hi planteja ve a ser el mateix que planteja Ibsen a Un enemic del poble, amb uns personatges que s'enfronten a la societat immobilista contra la ignorància de la gent.

Teatre simbolista

Tingué un fort impacte a Catalunya l'estrena de La intrusa, del dramaturg belga Maeterlinck, que va introduir el teatre simbolista. Diferentment d'Ibsen, Maeterlinck no volia fer cap discurs ideològic a les seves obres: es podia dir que La intrusa no té ni argument i que els personatges no fan cap acció. Aquest teatre representava realitats simbòliques i personatges idealitzats, dominats per la tristesa. Pretenia commoure l'espectador.

Santiago Rusiñol (1861-1931) va ser un artista polifacètic, veritable model de l'artista modernista pur, que sobretot destaca com a dramaturg i pintor. Aquest és el màxim representant del teatre simbolista:

• Cigales i formigues (1901): Un nou enfrontament artista-societat, poesia-prosa, en què les formigues representen la societat burgesa, treballadora i immòbil, i les cigales són els artistes bohemis i inquiets que viuen el moment.
• L'auca del senyor Esteve: Va trencar la primera concepció de l'artista enfrontat a la societat (creada primer com a novel·la costumista). L'obra conta l'ascensió d'una família de comerciants al llarg de quatre generacions. A la quarta generació neix en Ramon, que no vol ser botiguer, sinó artista. Es simbolitza de nou l'enfrontament artista-societat, però tractada de diferent manera: el dramaturg hi expressa el reconeixement de l'esforç i de l'aportació de les dues classes socials en conflicte.