Teatre i Novel·la: El Modernisme Literari Català

El Teatre Modernista

Tipus de Teatre Modernista

• **Simbolista**: llenguatge poètic, sense decoració escènica. Autors: **Santiago Rusiñol** i **Adrià Gual**.
• **Regeneracionista/Vitalista**: denúncia social, esperit de revolta, realisme en l'acció. Autors: **Ignasi Iglésias**, **Joan Puig i Ferreter**.
• **Wagnerisme**: teatre musical basat en la unió de les arts, representació catalana de les obres de **Richard Wagner**.

Santiago Rusiñol

Pintor i dramaturg, provinent de família tèxtil. Organitza les festes modernistes de Sitges i conrea la vocació artística.

Obres destacades:

• **Cigales i formigues** (1901): Enfrontament entre l'artista (cigales, bohemis) i la societat burgesa (formigues).
• **L’auca del senyor Esteve**: Originalment novel·la, adaptada després al teatre. Trenca la concepció d'artista contra societat. Presenta 4 generacions cada cop més estalviadores. Conflicte: Ramonet vol ser artista i no treballar a la botiga familiar de betes i fils.

Adrià Gual

Autor simbolista que implanta els corrents de París. Busca un teatre creïble basat en llegendes populars.

Obra destacada:

• **Blancaflor** (1897): Incorpora elements populars, allunyant-se en part del simbolisme pur.

Teatre Alternatiu

Alguns intel·lectuals modernistes utilitzen el teatre amb finalitats anarquistes.

Ignasi Iglésias

Autor preocupat pels problemes obrers, adscrit al corrent vitalista. El seu teatre reclama justícia social, sovint amb un final sentimental i personatges psicològicament superficials.

Obra destacada:

• **L’argolla** (1894).

Joan Puig i Ferreter

Autor de teatre vitalista.

Obra destacada:

• **La dama enamorada** (1908): Explora la relació entre una dona madura i un noi jove, amb conflictes familiars i trets autobiogràfics. Després d'una crisi personal el 1914, es dedica principalment a la narrativa.

La Novel·la Modernista

Característiques principals:

• Protagonista rebel que s’enfronta a la societat.
• Espai i objectes amb sentit simbòlic (sovint en ambients rurals).
• Personatges instintius (exploració de la brutalitat humana).
• Descripcions inconcretes.
• Temàtica mitico-religiosa, sensual i eròtica.
• Presentació de realitats cruels.
• Llenguatge viu, amb expressions populars.

Molts novel·listes modernistes també són periodistes o autors teatrals. L'auge del Noucentisme va provocar una "sequera" en la producció novel·lística modernista fins a finals dels anys 30.

Ramon Caselles

Obra destacada:

• **Sots feréstecs** (1901): Mossèn Llàtzer és exiliat a una parròquia on tothom se'n burla, tot i que ell vol donar vida espiritual. El deixen sol i, en una broma, té un accident que el deixa lúcid però sense moviment. Viu el seu propi enterrament.

Víctor Català (Caterina Albert)

Escriptora benestant.

Obra destacada:

• **Solitud** (1905): Mila acompanya Maties a fer d’ermità, però ell es deixa endur per l’Ànima. Ella coneix el Pastor, que mor, i es queda sola. L’Ànima la viola, i aquest fet li dona forces per marxar del poble.

Prudenci Bertrana

Obra destacada:

• **Josafat**: Explora les relacions eròtiques entre el campaner de Girona i una prostituta. Ell la mata i embogeix (esdevé mig home, mig bèstia). Acaba tocant el flabiol (símbol d'infantesa i perdó).

Josep Pous i Pagès

Obra destacada:

• **La vida i la mort d’en Jordi Fraginals** (considerada l'última gran novel·la modernista): El pare el tanca en un seminari i cau en depressió. Però coneix l'Alberta i s’enamoren, i ell ho supera. Més tard, li detecten càncer i se suïcida (acte de rebel·lia).