Teatre, Termes, Amfiteatre i Circ a l'Antiga Roma

TEATRE

Les representacions de tragèdies, comèdies i altres peces dramàtiques mai no van tenir popularitat a Roma. Al principi només eren imitacions d'obres estrangeres, especialment del teatre grec, i van passar molts anys perquè Roma tingués comediògrafs tan importants com Plaute i Terenci.

Orígens

A Grècia, al principi, les representacions tenien un rerefons religiós, relacionat amb el déu Dionís (déu del vi), però també era símbol de la transgressió i festa popular. El poble feia uns dies de festa en honor a aquest déu, les Dionísies. Els autors de les comèdies i tragèdies presentaven les seves obres i un jurat escollia els dos finalistes. A Roma el teatre mai va tenir la importància que va tenir a Grècia. El poble grec considerava les tragèdies com una manera de purificar-se, en canvi els romans com una diversió.

Estructura

Les primeres representacions eren a l'aire lliure i la gent estava de peu, després van crear els teatres movibles de fusta amb unes grades en semicercles. Més tard, el 145 aC, es va crear el primer teatre de fusta i un de pedra. Dos teatres famosos a Roma van ser: el de Balb i el de Marcel, amb capacitat per a 20.500 persones.

1. Càvea (grades), accessos (vomitoria) que donaven a les escales radials (scalae), on se separaven les grades verticalment (cunei), passadissos circulars (baltei) dividint les grades en tres (maeniana): ima cavea (part de baix), media cavea i summa cavea.
2. Orquestra
3. Escenari (proscaenium on actuaven, postscaenium on es vestien, subscaenium on es guardava la maquinària).

Velum.

Actors

Sempre eren homes que anaven amb màscares i perruques. Calçaven els coturns. Hi havia diversos gèneres teatrals:

• Tragèdia (arguments seriosos)
• Comèdia (dura crítica de la societat)
• Mim
• Pantomima
• Drama satíric (per fer riure després de la tragèdia)

TERMES

Edificis construïts per a la higiene dels ciutadans i per fer esport, centre de vida social, un lloc de reunió i tertúlia.

Estructura

Diferents espais:

• Vestidor (apodyterium)
• Sala de pas (tepidarium)
• Habitació més petita (laconicum o sudatorium) amb altes temperatures
• Sala de massatges
• Locals de menjar i begudes
• Palestra (esport)
• Biblioteca

AMFITEATRE

Era un edifici romà on es duien a terme les lluites de gladiadors, que acabaven amb la mort d'un. Els espectadors contemplaven com les persones morien.

Estructura

L'arena per absorbir la sang, la càvea on estava el públic i es dividia en sectors amb passadissos i escales, el subterrani (subterraneous, sota l'arena on guardaven els decorats o les feres).

Espectacles

Lluites de gladiadors, que es diferenciaven per com anaven vestits:

• Samnita, gal i traci: duien casc, escut, espasa i punyal.
• Retiari: lluitava sense casc i sense cuirassa, amb trident, punyal i xarxa.
• Mirmil·ló: armat amb escut i espasa, duia un casc gal.
• Essedari: lluitava en un carro.
• Eques: lluitava a cavall.

"Ave Caesar, morituri te salutant". També es podien veure venationes (lluita amb animals), naumàquies i representacions de drames mitològics.

EL CIRC

Els aficionats a les curses de cavalls i els espectadors feien apostes.

Estructura

La planta d'un circ romà era rectangular i allargada, la pista estava dividida per un mur baix i llarg, denominat spina, a sobre del qual hi havia els obeliscos (estàtues). A cada extrem de la spina hi havia les metae (pilars) i a davant de les metae hi havia les cotxeres (carceres).

Espectacles

Curses, aurigues (conductors) amb un fuet. Hi havia quatre equips o faccions que es distingien per colors (vermell, blau, blanc i verd).