Tècnica del Futbol: Conducció, Control i Colpeig de la Pilota

La Tècnica del Futbol

La tècnica del jugador de futbol permet respondre a tot tipus de situacions, dominant perfectament la cursa amb la pilota, amb o sense l'oposició d'un adversari. La tècnica del futbol està formada per diferents elements, uns de més bàsics i d'altres de secundaris.

La Conducció, el Control i el Colpeig de la Pilota

Un bon futbolista té la capacitat de córrer amb la pilota, dominant l'espai que té al seu voltant. A partir de les accions elementals de la tècnica en la conducció de la pilota, el futbolista pot explotar totes les possibilitats d'una tàctica de joc.

A cada pas, el jugador ha de controlar la pilota mitjançant tocs breus i lleugers amb totes les zones de contacte del peu. Segons si la carrera és en zig-zag o rectilínia, el futbolista modifica ràpidament la zona de contacte. Qui domina els seus adversaris sense perdre la pilota, expressa clarament una tècnica superior a la dels altres.

Les Zones de Contacte

Com més gran sigui la zona de contacte, més gran serà la precisió; com més petita sigui la zona de contacte, més gran serà la potència.

El Peu: Diverses Zones de Contacte

• Empenya: Amb aquesta part del peu, el toc serà fort, però menys precís. El peu està en completa extensió i la punta està estesa cap al terra. El colpeig té lloc en el moment en què la pilota entra en contacte amb el terra o just després.
  Utilitzacions de l'empenya: llançaments, passades, volees, semivolees, toc de devolució, malabarismes i amortiments. Utilitzar l'empenya per la part interior ens permet fer llançaments de la pilota en moviment (centrades, llançaments, passades llargues i mitjanes) i a pilota parada (penal, córner i cop franc).
• Interior del peu: L'interior del peu no permet fer un xut llunyà, ja que la zona de contacte és massa gran per ser suficientment potent.
  Utilitzacions: passada curta arran de terra, volea, semivolea, llançaments de penal, control, conducció de la pilota, malabarisme i driblatge.
• La planta: El jugador ha de dominar perfectament l'equilibri de la pilota i del seu cos. Aquest cop té totes les possibilitats d'enganyar al porter, ja que la seva trajectòria i execució molt ràpides són totalment inesperades.
  Utilitzacions: parada, semiparada, aturada davant un adversari i possibilitat de canvi de direcció, passada endavant colpejant la pilota en una distància curta.
• El taló: Es pretén enganyar l'adversari, ja que la pilota surt en direcció contrària al desplaçament del jugador.
  Utilitzacions: passades enrere, passada curta, volea, semivolea, control i passada lateral.
• Exterior del peu: El toc és ràpid i potent.
  Utilitzacions: passades curtes i llargues, llançament, driblatge, control, cop franc, llançaments de córner i penal.
• Punta del peu: És molt útil en partits en terrenys enfangats.
  Utilitzacions: en les confusions en les quals és necessari decidir-se ràpidament. En situacions difícils davant de la porteria quan no es disposa d'impuls suficient.

La Cama: Diverses Zones de Contacte

• La tíbia: Zona poc utilitzada però pràctica en situacions de sorpresa.
  Utilitzacions: les dues tíbies o una sola entren en acció pel control de la pilota (semiaturada). En flexionar les cames endavant, la o les tíbies entren en contacte amb la pilota i la deixen aturada davant del jugador.
• El genoll: Utilitzat en situacions de sorpresa. La direcció és bastant imprecisa i la trajectòria depèn del temps de reacció del jugador. Zona de contacte que cal evitar.
• La cuixa: Controlar pilotes en trajectòria descendent. Es colpeja la pilota amb la part anterior de la cuixa.