Tecnica del temps narratiu

Express: Ale (05-30). Polifacetic. Destaca la revist Der Sturm i l’aut Franz Werfel. Acaba am larribad d Hitler. Contra el materialism d la societat industrial. Es basa en el jo d l’artist i deforma la realitat x express d form subject la natura i realitat. Vol captar l’esperit, no l’ésser. Influenc en Baroja i Valle-Inclán. Cubisme: París, 1907 (Picass fa quadre les démoiselles d’avignon).  Lite al 17-20 a revistes com Sic o L’Elan. 18 apareix Calligrammes d’Apollinaire. El poema es torna dibuix q barreja poes i imatge am tipografia important paper. Famós els poemes-convers d’apoll on ia diversos punts d vista. Influenc a Luces de bohemia i la colmena.Futurisme: París 1909. Editat Le Figaró, manif Itàlia d Marinetti. Teori estet basada en culte a modernitat, tecnic i progres. Mitifiqen mitjans transp, formigo, sports man i militarism. En lite l’artist es lliure am mes impuls q Raó i erotisme. Apareix teatr sintetic (10 min max). Pro va ser una utopia i feixism. De la Serna tradueix manif, Papass fa el catala i tmb Salinas i Albertí.Dada: Zurich 1916. Tzara fa 1r manif: dada n significa res”. Vol ser la reducc d tots ismes a l’absurd. Diuen q Raó ha portat a la guerra i cal destruirl. Provoca i desmoralitz. Canals d comunic habituals i basat en burla i contra-espectacle. Marcel Douchamp (Giocond am bigotis) i Francis Picabia. Durad curta. 21 el public n reacc a les provocac, la negac d tot es tb de dada. En naixer el Surrealism. Ultraism: 18-24, Sevilla. Rafael Cansinos Asséns q public 1r manif a revist Cervantes al 19. Intent super el modernism. Vers lliur, imatg suggeridores i n puntuac ni nexes. 2n manif a revist Grècia i 3r (de Guillermo de Torre)a Vertical. Influenc a Xile i Argent. Creacionsim: 1912 d Vicente Huidobro. Es com un somni irrealitzable. El poeta ha d ser com Déu i crear am la paraula. Crea la revista Nord-Sud a París. Influenc a Gerard Diego pro al 20 es diluirà. ///// Novela Anglesa: Thomas Mann: acció supeditada a teorització. Tonio Kroger – explic relacions entre artist i societat i art i vida. Mort a Venec – tema: refelx sobre bellesa. La muntanya magica i doctor Faustus. Kafka: novela d caract simbolic alegoric on lhome enfrontat a labsurd. Fantasies desolad i confús somni-realitat. El procés – sotmes  a proces judicial. El castell – agrimens cridat a castell on n pot entrar. Robert Musil i Heinrich Böll.

Novela s.XX:entra en crisi la novela del s19 versemblant i les idees racionalist i positivistes. Augment corrents irracion q qüestion explicar objectiv la realitat. Es renoven els temes (crisi d valors d lesser huma, mon inquietant, perspectiva pessimist i crítica, se submergeix a l’inter d lhome – freud) i els procediments narratius (importanc a com s’explica i experimenten noves formes d narrar: narrador en 1a persona i perspectivisme (q mostra la complexit d lexistenc), temps desordenat amb flashback i temps viscut x personatge, espais simbolics i interior del prota, estructura d desenllaç obert tmb pel perspectivisme, personatges colectius, monoleg interior com a fluir d la conscienc i pensament previ a ordenac logica, creador: James Joyce a l’Ulysses). Francesa: Marcel Proust: A la recerca del temps perdut – menja magdal i reconstrucc lenta i minuciosa d temps perdut. Marguerite Yourcenar: Alexis i memòries d’adrià i Opus nigrum. Albert Camús: Temes: l’absurd existencial i la rebelia per trobar la propia existencia. El mite de Sísif, La pesta i L’estranger (profetic estudi humà. Obra existencialist de qüestions sobre identitat i idiosincràsia humana. Narrad en 1a pers, es un oficinista q fa un crim. Am to fred, sense emocions. El prota t existencia buida i falta d sentit i futur; assassina am sang freda. A segona part coneixem mes el mon interior de prota; a la presó comensa a reflexionar q el jutgen tmb x com ha viscut. Al final imposa la insensibilit, el desamor i la indiferencia. Es una crida en contra d la degeneració humana, la falta de valors i la poca priorització dallo emocional. Anglesa: James Joyce: Ulysses es una renovac d tecniques narrat d s.XX x el monoleg interior, que usa x explorar el subconscient. Es parodia a l’Odissea d’Homer, ja q tracta la vida quotidiana i es poden fer paralelism d personatges. Destaca la varietat d to (tragedia-comedia), habilit x estruct sintactiques i utilitzac del temps (18h). Virgínia Woolf: grup Bloombury. Explorac psicolog i espiritual de la conscienc. Intrascendenc d vida quotidian. Mrs. Dalloway, Al faró i les ones. *continuació darrere*