Tècniques de creació lingüística i literària: Guia completa

Creació de lèxic científic i tècnic

Reinterpretació de mots existents, la creació de mots nous a partir de combinacions especials, la unió de lexemes grecs o llatins, la composició per mitjà de mots ja existents, la lexicalització o ús associat d'uns sintagmes que acaben representant un sol concepte, l'adopció de manlleus o mots provinents d'una altra llengua, l'abreviació i l'ús de símbols.

Tècniques i recursos per elaborar un text teatral

Cal tenir en compte les següents indicacions:

• El text acotat contindrà informació del que fan els personatges, la seva caracterització i manera de parlar, sorolls d'ambient... i ha d'estar escrit entre parèntesis.
• Pel que fa al text principal, ha de reflectir l'estatus de cada personatge perquè sigui creïble amb variacions d'entonacions, frases inacabades i interjeccions.

Tècniques i recursos per elaborar un text poètic

Pot adoptar múltiples formes estròfiques i estructures mètriques. Tanmateix, hi ha uns elements comuns a la creació poètica:

• Anàlisi i planificació del missatge que es vol transmetre.
• Selecció del to que es vol fer servir.
• Selecció de recursos literaris més adients al tipus de missatge i de to triats.

Tècniques i recursos per a narrar

Cal seguir aquest procés:

• Triar el tema de la història, tenint en compte el tipus de narració i el punt de vista del narrador.
• Situar l'acció en un espai i un temps determinat que vindran marcats pel tema.
• Seleccionar i caracteritzar els personatges que intervindran, per mitjà de les descripcions.
• Anotar fets i esdeveniments que puguin ocórrer i seleccionar els més interessants.
• Ordenar els fets anteriors segons l'esquema de l'estructura narrativa.
• Per últim, escriure tants esborranys com siguin necessaris per a explicar la història i fer les correccions necessàries abans de redactar la narració definitiva.

Naixement de les llengües

Les llengües neixen per addició, és a dir, per la suma d'elements de diverses llengües; per fragmentació d'una llengua anterior. Les llengües romàniques es van formar per la fragmentació del llatí vulgar a les diverses zones que havien pertanyut a l'Imperi Romà. No és fins al S. XI que apareix el català.

Les llengües moren

La mort d'una llengua es deu principalment a la desaparició dels seus parlants. Actualment, la mort d'una llengua es deu sobretot per la diglòssia, que vol dir una llengua per als usos formals i una altra per a la família, això porta a l'extinció de la llengua més dèbil. Actualment a Europa estem veient la substitució de les llengües cèltiques per la pressió del francès i l'anglès. Per evitar aquestes situacions els governs adopten les polítiques lingüístiques a fi de protegir i impulsar el seu patrimoni lingüístic, on el grau més elevat de protecció d'una llengua és la seva oficialitat.

Bilingüisme: convivència de dues llengües en un territori.

Diglòssia: dues llengües en un mateix territori però una està per damunt de l'altra.