Tècniques de Diagnòstic Mèdic i Classificació d'Efectes Farmacològics
Clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,28 KB
Efectes dels fàrmacs sobre el sistema nerviós central
- Depressors del sistema nerviós: Produeixen somnolència, alentiment de les reaccions i reducció de les freqüències cardíaca i respiratòria.
- Estimulants del sistema nerviós: Fan augmentar l’atenció, redueixen la son, proporcionen una sensació de major rendiment físic i mental i fan perdre la gana.
- Pertorbadors del sistema nerviós: Alteren les funcions psíquiques bàsiques, dificultant la concentració, l’atenció, el raonament i la memòria, i alteren les percepcions.
Tècniques de diagnòstic mèdic i exploració corporal
Cateterisme cardíac i angiografia
El cateterisme cardíac crea les angiografies, que són imatges del cor i dels vasos sanguinis obtingudes a través d’un catèter (tub) injectat i transportat fins al cor.
Tècniques de registre de l’activitat elèctrica
Aquestes tècniques es basen en la captació i l'enregistrament de diferències de potencial elèctric. Hi ha diverses maneres de captar i enregistrar aquests senyals:
- Electrocardiograma (ECG): Registra de manera gràfica l’activitat elèctrica de la musculatura del cor.
- Electroencefalograma (EEG): Registra l’activitat elèctrica de les neurones del cervell.
- Electromiograma (EMG): Registra l’activitat elèctrica dels músculs i de les fibres nervioses.
Test d’esforç (Prova d’esforç)
Es realitza a pacients que han patit o pateixen una malaltia cardíaca o factors de risc modificables. S’obté l’ECG, la tensió arterial i el pols del pacient mentre se’l sotmet a una prova d’esforç.
Tècniques endoscòpiques
S’introdueix un aparell anomenat endoscopi a través d’un orifici natural o quirúrgic, que capta la imatge de l’interior de cavitats corporals o òrgans buits i la mostra en una pantalla en temps real.
Principis de la farmacologia i administració de fàrmacs
Mecanisme d'acció i barreres farmacològiques
Els fàrmacs s’uneixen a algunes molècules de l’interior, unes proteïnes anomenades receptors, que poden estar arreu del cos o només en una zona concreta.
Els fàrmacs, un cop són dins del cos, han de superar diverses barreres, com la paret de l’aparell digestiu, etc.
Vies d’administració de fàrmacs
Hi ha diverses vies d’admissió de fàrmacs:
- Via oral
- Via sublingual
- Via rectal
- Via d’injecció
- Via intranasal
- Via cutània
Desenvolupament, proves i comercialització de fàrmacs
Avui en dia es busquen fàrmacs que no tinguin reaccions adverses i que només es puguin unir a un sol receptor.
Un fàrmac ha de passar per diverses proves abans de poder ser comercialitzat:
- Experimentació prèvia.
- Proves amb malalts.
- Comercialització.
Un fàrmac, després d’haver-se desenvolupat en un laboratori, necessita una patent, que autoritza l’autor a ser l’únic fabricant del fàrmac entre deu i vint anys. Quan aquest període s’acaba, el fàrmac s’anomena genèric.