Tècniques Escultòriques i Pictòriques: Guia Essencial de l'Art

Clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,06 KB

Tècniques Escultòriques i Pictòriques Essencials en l'Art

Descobreix les metodologies clau per a la creació d'obres d'art, des de l'escultura fins a la pintura, explorant els materials i processos que han definit la història de l'art.

Tècniques Escultòriques: Mètodes i Execució

A continuació, s'expliquen tres tècniques fonamentals per a la realització d'obres escultòriques, detallant les accions necessàries per dur-les a terme:

  • Talla

    Consisteix a treure material mitjançant l'ús d'eines adequades. Aquesta tècnica s'aplica habitualment en materials com la pedra, la fusta o l'ivori, permetent modelar la forma des de l'exterior.

  • Fosa

    Aquesta tècnica implica la preparació d'un motlle on es vessa metall escalfat fins a l'estat líquid. Un cop el metall es refreda i solidifica, es trenca el motlle per revelar l'obra final. Una tipologia destacada és el mètode de la cera perduda, utilitzat per aconseguir capes fines de material i detalls precisos.

  • Modelatge

    El modelatge es basa en l'addició i manipulació de material mal·leable. Els materials més comuns inclouen la cera, el fang, l'estuc, el guix o l'escaiola, que permeten construir la forma progressivament.

Tècniques Pictòriques: Aglutinants i Pigments

A continuació, s'expliquen tres tipus de tècniques pictòriques diferents i la seva relació amb la utilització d'aglutinants i pigments, elements essencials per a la fixació i expressió del color:

  • Fresc

    Tècnica habitual per pintar sobre mur. Consisteix a arrebossar el mur amb una capa de calç i sorra. Només es pot dibuixar mentre la capa està fresca i humida, per la qual cosa només es cobreix la part que es pugui realitzar durant la jornada de treball. La pintura s'ha de fer de forma ràpida i abans que s'assequi el suport, ja que un cop sec no es pot corregir i comporta un gran treball de taller en equip. Un cop aplicada la capa de calç i sorra, s'aplica un color clar de base i després es dibuixa amb traços negres les línies principals, realitzant una sinòpia (disseny preparatori sobre la calç). Finalment, s'afegeixen els colors i es fan els acabats.

  • Tremp

    Se sol emprar sobre suport de fusta. Consisteix a enguixar una taula polida de fusta i, quan s'asseca l'última capa, es fa el dibuix amb un punxó a través d'incisions sobre el guix. Després s'omplen els espais amb color. Aquests colors eren dissolts en aigua temperada i engrossida amb aglutinants oleaginosos (barreja d'oli i pigment). Aquesta tècnica permetia retocar l'obra un cop seca.

  • Oli

    És la tècnica més coneguda i es realitza sobre taula i tela. Consisteix en una barreja de pigments amb oli de llinosa o de nou com a aglutinant. Els primers a utilitzar-la sistemàticament van ser els pintors flamencs al segle XV, segle en què els venecians van introduir la tela com a suport per a aquesta tècnica. La versatilitat de l'oli permet una gran riquesa de colors i textures.

Entradas relacionadas: