Tècniques Essencials de Muntatge: Diàlegs, Acció i Terror

Muntatge de Diàlegs

Raons per Tallar

• Emoció del moment (Murch).
• Muntatge invisible: amb un bon *acting* i moviment dels personatges, encavalcament de so (J-cuts i L-cuts).

Estructura Convencional

• Pla de situació: pla general o mig de dues persones. Defineix l’eix.
• Pla-contraplà: plans aïllats mig curts o primers plans. S’intercalen (+ J-cuts i L-cuts). Utilitzen escorç.
• Moments climàctics: primers plans o primeríssims primers plans. Per aportar èmfasi i màxima intensitat.
• Finalització de l’escena: l’enquadrament fa un retrocés i torna al pla de situació.

Muntatge d’Acció

Principis Clau del Muntatge d'Acció

• En poc temps s’exposa molta informació.
• Acció inicial: impacte inicial, genera expectatives de noves seqüències d’acció en el futur.
• Dosificació dels moments d’acció: és important la NO acció. Això genera canvis de ritme i contrast entre lentitud i rapidesa.

Característiques de les Seqüències d’Acció

• Plans generals: per mostrar l’espai i entendre les distàncies dels elements d’escena.
• Inserts de cares: per reforçar l’aspecte dramàtic.
• Inserts de plans detall: per mostrar el funcionament dels objectes i les accions (pistola, canvi de marxes...).
• Moviment (de càmera i d’actors) → Muntatge intern.
• Acompanyat de música i efectes sonors (o només efectes sonors).
• Es pot saltar el *raccord*, la llei dels 30º, la dels 180º, etc.
• Pot utilitzar *jump cuts*.
• *Smash-zooms*.
• Muntatge extern i intern ràpids.
• Dilatació dramàtica i compressió dramàtica.
• Utilització del tall en acció.

Muntatge de Terror

Fonaments del Gènere de Terror

• Referent: expressionisme alemany. Caracteritzat per ambients nocturns, foscor, deformacions de la realitat, criminals...
• Objectiu: espantar i sobresaltar l’espectador; crear angoixa i pànic.
• Situació clàssica de partida: personatges en perill (monstres, criminals...) atacats a la foscor.
• Víctima ideal: noia jove, atractiva, indefensa.

Mecanismes de la Por

• Crear una empatia amb la víctima: perquè quan l’espectador hi hagi empatitzat, patirà amb ella.
• Creació d’un enemic: humà, animal o fantàstic.
• Creació d’un ambient terrorífic: ambient favorable a la por; música i efectes angoixants, nit, amagatall.

Muntatge Clàssic de Terror

• Jugar amb l’espectador: despertar la por i el temor evitant ensenyar-li tot o, al contrari, mostrant allò que no voldria veure i que el protagonista no sap (NO terror).
• Jugar amb el ritme: ritme lent per crear expectativa → canviar de cop a un ritme accelerat per espantar.
• La falsa alarma: mostrar la víctima en perill i duu a terme l'atac amb un ensurt sense res a veure amb l'atac real (objecte que cau, porta que es tanca...). L'espectador descarrega adrenalina i abaixa la guàrdia → atac real amb canvi de ritme.

Muntatge Modern de Terror

• Estètica de reportatge o vídeo domèstic: fuig de la ficció → l’espectador ho interpreta com a real.
• Tendència a mostrar seqüències de tortura.
• Tendència a ocultar l’instant de violència: el clímax visual queda en mans de la imaginació de l’espectador → La força del que no es mostra.