Tècniques d'imatge mèdica: Ecografia, RMN, Ressonància Magnètica Oberta, Radiodiagnòstic, TAC, PET i Gammagrafia

ECOGRAFIA

La ecografia és una tècnica que utilitza ones sonores d'alta freqüència i un ordinador per crear imatges dels vasos sanguinis, teixits i òrgans. Les ecografies s'utilitzen per veure el funcionament dels òrgans interns i per avaluar el flux sanguini a través de diversos vasos.

Els procediments de la ecografia s'utilitzen sovint per examinar moltes parts del cos, com:

• l'abdomen
• les mames
• la pelvis femenina
• la pròstata
• l'escrot
• la tiroides i paratiroides
• el sistema vascular

En l'embaràs, es fan ecografies per avaluar el desenvolupament del fetus.

RMN

Les imatges es realitzen mitjançant talls en els tres plans: frontal, sagital i transversal, sense necessitat de que el pacient canviï de posició. Les ressonàncies magnètiques travessen els ossos, per això es poden veure molt be els teixits tous.

Indicacions de la prova:

• Afectació del SNC i medul·la espinal: tumors, trombosis venoses, esclerosi múltiple, infarts cerebrals, afectacions de nervis.
• Afectació dels òrgans cardiovasculars: es pot estudiar el cor, la seva circulació, les artèries i les venes.
• Otorrinolaringologia: malalties dels oïdes, sinus, boca i gola.
• Sistema múscul-esquelètic: diagnòstic de lesions musculars, articulars i lligamentoses.

RESSONÀNCIA MAGNÈTICA OBERTA

Està especialment indicada per a pacients amb problemes d'obesitat, per a persones amb discapacitats i per a les que pateixen claustrofòbia. És ideal també per a nens, ja que permet que els pares puguin acompanyar-los durant tota la sessió, i reduir l'angoixa. La ressonància oberta evita que s’hagin de sedar als nens per fer les proves.

Dóna una imatge del funcionament, del metabolisme. Es poden estudiar òrgans en moviment i s’ha enregistrat l’activitat del cervell durant el pensament, la conversa o la son. Representa una esperança en l’estudi de malalties mentals.

RADIODIAGNÒSTIC

Els Raigs X, la CT (Tomografia Computeritzada) i la fluoroscòpia són exàmens radiològics en que les seves imatges es produeixen per transmissió.

Es prescriu una radiografia per:

• La radiografia dels ossos s’utilitza per detectar fractures, dislocacions, pèrdua de cartílag, malalties (artritis, osteomielitis, hèrnies discals), tumors o degeneracions dels ossos (osteoporosi, artrosi).
• Les radiografies de les dents són d’utilitat en el diagnòstic de malalties i traumatismes dentals.
• Els raigs X s’usen per avaluar lesions cervicals, dolor o debilitat persistents en aquesta àrea.

Densitometria òssia: És un test que mesura la densitat mineral dels ossos. Un test de densitat òssia utilitza Raigs X en dosis baixes, i requereix només uns minuts per a realitzar-se.

Ortopantomografia: És una radiografia panoràmica que ens mostra la totalitat de les estructures orals.

Els riscos de la radiació de RX són:

• Cataractes
• Infertilitat
• Malformacions en els fills
• Càncer
• Alteracions hematopoètiques
• Eritema

TAC O SCANNER

La durada és variable depenent del segment a estudiar, si s’ha d’administrar contrast, i de la rapidesa de l’equip. El pacient roman estirat en una llitera, i aquesta s’introdueix dins del tub que genera els raigs X, que gira al voltant del pacient.

No causa dolor ni molèstia. Tampoc produeix claustrofòbia ni soroll com la RMN.

Tomografia per emissió de positrons (PET)

És una prova de medicina nuclear en la que es mesura l’activitat metabòlica de les cèl·lules. Actualment s’està utilitzant molt en patologies cardíaques, cerebrals i en tumors. Es valora la captació dels isòtops en una zona concreta de l’organisme i la seva metabolització (glucosa).

Gammagrafia (Medicina nuclear)

• S’utilitzen àtoms radioactius o radioisòtops, que emeten raigs gamma, de vida curta (gali, tecneci, iode). Es marquen molècules com la glucosa.
• Molt útil en l’estudi de tiroides, cervell, pulmons, fetge i ronyons.
• Són inhalats, ingerits o injectats i es concentren en teixits específics.

Els escombrats amb radionúclids poden detectar anomalies com fractures, infeccions òssies, artritis, raquitisme i tumors que s’han escampat.

Funcions de l’auxiliar en radiologia

• Ajudar al personal auxiliar sanitari titulat en les atencions als malalts.
• Ajudar en la preparació dels xassís radiològics, així com en el revelat, classificació i distribució de les radiografies i en la preparació dels aparells d’electromedicina.
• Col·laborar en el flux de pacients entre les sales d’espera, les cabines per a despullar-se i les sales d’exploració.
• Mantenir el material net i en quantitat suficient, a les sales d'exploració.
• Col·laborar per a posicionar al pacient, quan sigui necessari.
• En general, totes aquelles activitats que, sense tenir un caràcter professional sanitari, venen a facilitar les funcions del metge i de la infermera o ajudant tècnic sanitari.
• La tasca de l’auxiliar pot variar si hi ha un tècnic en radiologia.

Endoscopia

Objectius:

• Administració de contrast per a una radiografia.
• Prendre una mostra de teixit.
• Rentar cavitats.
• Aspirar secrecions.
• Extreure càlculs.
• Coagular per l'àspera sospets petits que sagnen.
• Extirpar pòlips.
• Extirpar la bufeta biliar.
• Col·locar pròtesis petites.