Tècniques de Mesura de Densitat: Picnometria, Oscil·lador i Columna
Clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,27 KB
Tècniques de Mesura de Densitat
Picnometria
S’utilitzen matrassos molt petits de 0.5 mL. Es pesa el matràs ple, se li resta el pes del matràs buit i es divideix pel volum, de manera que trobem la densitat.
Oscil·lador Mecànic
Es basa en el fenomen de la ressonància. Per reconèixer una freqüència de ressonància se subministra energia al sistema de manera que vibra. Quan l’amplitud de la vibració és molt més gran, aquesta és la freqüència de ressonància. En altres paraules, en la freqüència de ressonància augmenta l’amplitud de vibració. S’utilitza un tub de vidre de volum de 0.5 mm. En funció de la massa amb què hàgim omplert el tub, la massa serà una o una altra. El sistema està acoblat a un imant que transmet l’energia per a obtenir les vibracions. Quan les parets del vidre vibren a una amplitud major, l’aparell ho detecta. Es té una taula de correspondència entre freqüència i densitat de manera que es pot obtenir la densitat de la dissolució.
Columna de Densitats de Linderstrøm-Lang
El brom benzè és un dissolvent orgànic molt dens i el querosè és molt lleuger, de manera que amb aquests dos es forma un gradient de densitat. Posem una gota de dissolució aquosa de la que volem determinar la densitat a la superfície del gradient de densitats. La gota baixa fins que està al valor que coincideix amb la seva densitat. Si coneixem les densitats del gradient, es pot calcular la densitat de la mostra. Per a calcular la densitat del gradient s’utilitza KCl de concentració coneguda, de manera que es calibra el gradient amb diferents gotes de clorur potàssic. L’avantatge és que es necessita molt poc material (només una gota) i pot ser extremadament precís. Les proteïnes poden portar problemes si tenen un grau d’hidrofobicitat substancial. Si la proteïna és més soluble a la dissolució orgànica que en l’aigua, sortirà de la gota i es dissoldrà en el gradient de densitats de la solució orgànica. Això es pot veure si quan la gota arriba a la seva densitat i torna a pujar és perquè la proteïna surt de la gota. També podria ser que la proteïna fos molt hidrofòbica, però en aquest cas ja no podríem fer la dissolució aquosa i no tindríem la gota per a fer l’experiment.