Tècniques de Pintura Romànica: Frescos, Frontals i Miniatures

Pintura Romànica: Tècniques

1. Pintura al fresc

La pintura al fresc es realitzava a l'interior d'esglésies construïdes amb pedra, material porós que absorbia la pintura. Per solucionar aquest problema, es preparava la superfície amb una capa de calç i, un cop seca, s'aplicava una capa de guix blanc sobre la qual es pintava. Com que no es podia esborrar, per pintar de nou s'aplicava una altra capa de calç i es tornava a començar. Aquesta tècnica va permetre l'aparició de la tècnica de l'stroppo: amb cola feta de llet i formatge i draps de lli, es desenganxava la pintura. Aquesta tècnica va ser crucial per a la conservació de pintures en museus.

2. Frontals

Els frontals d'altar es pintaven amb tremp d'ou. Al romànic no hi havia quadres, tots els frontals eren rectangulars amb una estructura simètrica i geometritzada, amb la mateixa proporció a banda i banda. Al centre es representava la imatge principal i als laterals imatges relacionades amb aquesta. Es llegien com una pàgina de còmic i estaven ordenades cronològicament.

3. Miniatures

Les miniatures es realitzaven sobre pergamí, un suport de pell polida amb pedres i preparada amb una capa de minio. Un cop preparat, s'escrivia i s'il·lustrava, i finalment es cosia amb fils de budell de xai.

Temàtica i Estil

La temàtica de la pintura romànica era majoritàriament religiosa (99%), basada en la Bíblia, i en menor mesura (1%) profana, amb representacions dels signes del zodíac i els treballs de l'any (mensari). L'estil era anti-naturalista, amb una representació geomètrica, rígida, simètrica, frontal i bidimensional. No s'utilitzava la perspectiva, només es representava l'ample i el llarg. Es prioritzava el significat per sobre de la forma natural, un estil conceptual que no imitava la realitat. Els colors utilitzats eren els primaris, a vegades el verd, el blanc i el negre. El sistema de pintura era sempre el mateix: primer es feia la silueta amb negre o color siena.

Els principals estils del romànic són el franco-romànic (França), amb una certa dinamització de la forma, i el bizantí, més abundant a Catalunya, un art més rígid, inexpressiu, frontal i sense moviment.