Tècniques de Recerca Social: Guia de Recopilació Documental i Observació

Primers Instruments i Tècniques de Recerca

Recopilació Documental

Es basa en l'obtenció d'informació sobre els diferents fets o realitats exposades en qualsevol tipus de document, procedent de distintes disciplines. Aquesta informació és fonamental per conèixer el problema i és bàsica per als ASC (Assistents Socials Comunitaris).

Els documents es poden classificar en:

1. Documents escrits: com ara diaris, cartes, etc.
2. Documents estadístics o numèrics: com les enquestes o el cens (Ex: enquesta de població).
3. Documents audiovisuals i multimèdia: com ara CDs, documentals, etc.
4. Documents d'objecte: realitzacions tècniques i artístiques (Ex: ceràmica, pintura, que permeten veure com vestien, què menjaven, etc.).

Rigor Documental

És crucial descartar la informació de la qual tinguem dubtes, ja que sovint trobem informació manipulada per la política.

• Pros: accessibilitat, baix cost.
• Contres: requereix molt de temps (cost temporal) i pot presentar biaix informatiu. Per aquest motiu, és imprescindible fer una anàlisi del contingut i detectar les fonts fiables.

L'Observació com a Tècnica de Recerca

L'observació és la percepció d'un fenomen que se selecciona i es registra sense manipular-lo, convertint-se l'observador en testimoni passiu del que succeeix. És un procediment de recopilació de dades i d'informació (sovint mitjançant un full de registre).

L'Observació Científica

L'observació es considera científica quan:

• Té formulat un objectiu clar.
• Es planteja i es registra sistemàticament.
• Se sotmet a comprovacions i controls.

Classificació de l'Observació

Segons la intenció de l'observador, l'observació es pot classificar en:

1. Autoobservació

   L'observador s'observa a si mateix/a.

   • Autoregistre

     Permet obtenir informació mitjançant un suport o instrument. Ex: una taula dels menjars durant la setmana, realitzada per la pròpia persona. És útil per canviar conductes.

   • Diaris

     Són de caràcter íntim i intransferible. Són un element d'observació per extreure informació i són molt fiables. Ex: seguiment periòdic de la vida d'un individu on es recullen els episodis més importants. Són no estructurats, els fets s'exposen de manera desordenada, no formals, i no solen tenir errors de memòria. La fidelitat dels fets és alta, les històries es conten de manera subjectiva i tenen un format obert.

   • Cartes, Mails, MSN, Xats

     Expressió de relacions informals entre diferents subjectes. És important conèixer la informació de les dues parts.

   • Autobiografies

   • Relats de Vida

     Escriure sobre una persona determinada, amb l'ajuda de cartes, articles, etc.

2. Observació Sistemàtica

   És un procés sistemàtic, deliberat i selectiu pel qual un investigador obté informació relativa a una situació o problema. L'observador se centra en el fenomen/conducta a observar, ordenant de manera sistemàtica el fenomen observat i el registre dels resultats. L'observador no pot provocar amb la seva conducta l'aparició de determinats comportaments.

   Abans d'observar, hem de tenir clars els objectius de l'observació i delimitar-los, evitant objectius massa grans.

   • Estratègia: Pot ser empírica (des de l'observació) o deductiva (basada en hipòtesis, matemàtiques, anàlisis, etc.).
   • Tipus d'observació: Directa (conductes manifestades) o indirecta (interpretacions).
   • Nivells de sistematització: Pot ser estructurada (investigació, full de registre) o no estructurada.
   • Participació: Pot ser autoobservació, no participant (no està dins l'espai) o participant, que es divideix en natural i artificial (s'integra dins d'un grup).
   • Nombre d'observadors: Pot ser individual o col·lectiu.
   • Lloc de realització: Pot ser natural (vida real) o laboratori (experimental).
   • Continguts de la conducta: Es divideixen en no verbal i verbal (quan fem una entrevista, els hem de tenir en compte, ja que ens indica si la comunicació verbal s'adapta a la comunicació no verbal).

   Biaixos i Dificultats de l'Observació

   Es refereix als elements que poden dificultar l'observació. És important en observacions crítiques (Ex: al laboratori).

   Formació de l'Observador

   La forma de regular-la és fent observacions. L'avantatge dels humans és que tota la vida observem.

   Tipologies de Registre

   Tot això queda sempre emmarcat dins un registre (ex: edat, sexe, si duen ulleres de sol...). Hi ha dues tipologies de registre:

   • Registres tancats: (Ex: quines persones duen ulleres, edat, sexe). Són més còmodes de dur a terme i estan més treballats, amb una anàlisi prèvia de l'estudi.
   • Sistemes oberts: (Ex: quan ens observem en classe). Es van anotant totes les conductes que es troben en un full, i si són repetitives, s'apunten les vegades que es realitzen. Són més amplis i menys estructurats, però més fàcils d'utilitzar.

   Tot això després queda plasmat a nivell estadístic.