Tectònica de Plaques: Causes, Moviments i Conseqüències Geologiques

La Tectònica de Plaques: Una Teoria Geologica Fondamental

La tectònica de plaques és una teoria científica que explica els processos geològics que tenen lloc a l'interior de la Terra. Aquesta teoria es basa en la idea que la capa externa rígida del planeta, la litosfera, està dividida en diverses plaques que es mouen sobre l'astenosfera, una capa més plàstica del mantell.

Orígens de la Teoria: De la Deriva Continental a la Tectònica de Plaques

La teoria de la deriva continental, enunciada per Alfred Wegener al 1912, va ser un precursor clau. Wegener va proposar que fa uns 300 milions d'anys, tots els continents estaven units en un supercontinent anomenat Pangea, que posteriorment es va fragmentar i va derivar fins a la seva posició actual. No obstant això, l'objectiu principal de Wegener era explicar els moviments continentals, però no podia precisar les forces que els impulsaven.

Fa cinquanta anys, l'estudi de l'Atlàntic Nord va proporcionar evidències crucials. Les conclusions d'aquests estudis van revelar:

• L'existència d'una gran elevació muntanyosa submarina: la dorsal oceànica.
• Una capa de sediments molt més prima al fons oceànic.
• Fons oceànics relativament joves.
• Epicentres de terratrèmols concentrats al llarg de la dorsal.

Les Plaques Litosfèriques: Composició i Tipus

Les plaques litosfèriques són fragments rígids de la litosfera de diferents formes i mides que divideixen la Terra. Segons la seva composició, podem diferenciar tres tipus principals de plaques:

• Plaques oceàniques: Formades principalment per escorça oceànica.
• Plaques continentals: Formades principalment per escorça continental.
• Plaques mixtes: Que contenen tant escorça oceànica com continental.

Causes del Moviment de les Plaques

El moviment de les plaques litosfèriques és impulsat principalment per dos factors:

• Les cèl·lules de convecció del mantell: El material calent del mantell ascendeix, es refreda i torna a descendir, creant corrents que arrosseguen les plaques.
• La força de la gravetat: El pes de les plaques que s'enfonsen en zones de subducció pot arrossegar la resta de la placa.

Tipus de Límits entre Plaques

Les interaccions entre les plaques litosfèriques es produeixen en els seus límits, que es classifiquen en tres tipus:

• Límits divergents: Quan dues plaques se separen. Aquests límits estan representats per les dorsals oceàniques, on es genera nova escorça oceànica.
• Límits convergents: Quan les plaques s'aproximen. En aquests límits, una placa pot enfonsar-se sota l'altra (subducció), donant lloc a arcs d'illes, fosses abissals i serralades.
• Límits neutres (o transformants): Quan les plaques es desplacen lateralment una respecte a l'altra. En aquests límits es troben les falles de transformació.

La Dinàmica del Mantell i Fenòmens Associats

La dinàmica interna de la Terra genera fenòmens geològics significatius:

• Punts calents: El magma calent puja en forma de plomalls des de l'interior del mantell cap a la superfície, provocant activitat volcànica intensa, sovint situada a l'interior de les plaques, lluny dels límits.
• Dorsals oceàniques: Són grans elevacions situades a la zona mitjana de tots els oceans. La part central d'una dorsal s'anomena rift i està travessada per nombroses fractures, les falles de transformació.
• Origen dels oceans: Comença quan apareix un punt calent i forma un dom. La litosfera, en ser rígida, s'esquerda formant un sistema de tres esquerdes anomenades punts triples (rifts).
• Zones de subducció: Són zones on es produeixen nombrosos terratrèmols. Quan el magma provinent de la fusió de la placa que subdueix es solidifica, pot formar roques plutòniques i constituir volcans.