Tectònica de Plaques: Deriva Continental, Expansió i Límits

La Tectònica de Plaques: Definició i Conseqüències

La Tectònica de Plaques és una teoria fonamental que permet explicar els processos geològics que tenen lloc a l'interior de la Terra i les seves conseqüències a la superfície terrestre. Aquestes conseqüències inclouen:

• Formació de l'escorça continental i oceànica.
• Disposició actual dels continents i el seu moviment (deriva continental).
• Formació i expansió dels oceans.
• Formació de roques i del relleu terrestre, i la disposició d'aquests elements.

Les Dues Teories Base de la Tectònica de Plaques

1. Teoria de la Deriva dels Continents (Alfred Wegener)

Aquesta teoria, proposada per Alfred Wegener, explica la disposició actual dels continents. Fa aproximadament 300 milions d'anys, la Terra formava un únic supercontinent anomenat Pangea. Aquest supercontinent es va anar trencant en diferents fragments que es van moure a la deriva fins a la seva posició actual.

Arguments que demostren la Deriva Continental

• L'encaix de les costes dels continents allunyats.
• La presència de fòssils d'animals i plantes idèntics en continents actualment separats.
• Estructures geològiques que s'assemblen en continents actualment separats.
• Proves paleoclimàtiques: en zones actualment separades existeixen senyals d'haver estat cobertes per gel (glaç). Això només s'explica si abans estaven unides.
• Continuïtat de cadenes muntanyoses en diferents continents.

2. Teoria de l'Expansió del Fons Oceànic

Aquesta teoria es basa en estudis realitzats amb vaixells especials, que van revelar les següents evidències:

• Al centre de cada oceà hi havia una dorsal oceànica amb un solc central o rift.
• La capa de sediments era molt més fina a les zones properes a la dorsal que no pas cap al continent.
• Els fons oceànics eren relativament joves; la seva edat augmentava a mesura que s'allunyaven de la dorsal (més proximitat al continent).
• Els epicentres sísmics propers a aquestes zones es localitzaven al llarg de la dorsal.

Tipus de Límits de Plaques Tectòniques

Límits Divergents

Són zones on es crea nova escorça terrestre en forma de dorsals oceàniques, ja que el material del mantell puja cap a la superfície.

• Exemple: Límit entre la Placa Sud-americana i la Placa Africana.

Les Dorsals Oceàniques

Són grans elevacions situades a la zona mitjana de tots els oceans i representen l'origen i la creació d'un nou oceà.

Límits Convergents

Són zones on les plaques xoquen i l'escorça es destrueix (subducció). Les estructures associades a aquests límits són:

• Les fosses oceàniques.
• Els arcs d'illes.
• El Pla de Benioff (zona sísmica profunda).

Límits Neutres (o Transformants)

Són zones on les plaques llisquen lateralment l'una respecte a l'altra, sense crear ni destruir escorça.