Tectònica de Plaques: Dorsals Oceàniques, Bandat Magnètic i Límits

Dorsals Oceàniques: Formació d'Escorça Nova

La dorsal és una cadena de volcans actius que presenten un flux tèrmic elevat i una sismicitat alta. En aquestes zones es crea escorça oceànica nova. Els basalts són més antics com més allunyats estiguin de les dorsals, ja que el magma es forma al centre i, a mesura que es forma, els basalts més antics s'allunyen.

El Bandat Magnètic i la Inversió de Polaritat

El camp magnètic de la Terra és inestable i la seva polaritat s'inverteix. El pol sud magnètic passa a ocupar el lloc del pol nord magnètic i a l'inrevés. Aquest procés queda registrat en les roques volcàniques com la magnetita, seguint els passos següents:

1. En la lava es formen cristalls de magnetita; mentre la lava està calenta, estan desordenats.
2. Quan es refreden, els cristalls s'orienten amb el camp magnètic terrestre, adquirint un *magnetisme romanent*.
3. Una roca formada en una època en què el camp magnètic estava en posició invertida tindrà el magnetisme romanent invertit.

Les inversions queden registrades en les roques volcàniques com la magnetita.

Comparativa: Deriva Continental vs. Tectònica de Plaques

A continuació, es detallen les diferències clau entre la Deriva Continental (D) i la Tectònica de Plaques (T):

Mecanisme de moviment dels continents

• D: Els continents llisquen sobre els fons oceànics.
• T: Les plaques litosfèriques llisquen sobre el mantell sublitosfèric.

Força que impulsa el moviment dels continents

• D: Rotació de la Terra.
• T: Corrents de convecció del mantell sublitosfèric.

Causes dels relleus

• D: Arrugues en el front d'avanç dels continents.
• T: Col·lisions entre plaques litosfèriques.

El Pla de Benioff: Sismicitat en Zones de Subducció

El Pla de Benioff és una superfície inclinada on es disposen els terratrèmols. Els que tenien el focus sísmic poc profund es trobaven prop de la línia de costa, i els més profunds es trobaven terra endins. El Pla de Benioff es correspon amb la superfície d'una placa litosfèrica oceànica que s'enfonsa en el mantell per davall del continent.

Proves de la Tectònica de Plaques

• La distribució de volcans i terratrèmols coincideix amb els límits de les plaques litosfèriques.
• La litosfera oceànica s'enfonsa per davall dels continents i es formen muntanyes i illes volcàniques.
• Europa i Amèrica se separen entre 2 i 6 cm a l'any.
• Les dorsals oceàniques presenten intensa activitat volcànica i sismicitat.

Característiques de la Litosfera

Litosfera Oceànica

Té un gruix de 100 km, composta per roques basàltiques i roques metamòrfiques. És densa i pot enfonsar-se en el mantell, desplaçant-se activament.

Litosfera Continental

Té un gruix de 300 km, composta per roques granítiques, roques metamòrfiques, roques volcàniques i roques sedimentàries. És poc densa i no pot enfonsar-se en el mantell, desplaçant-se passivament.

Classificació de les Plaques Litosfèriques

• Placa Oceànica: Formada exclusivament per litosfera oceànica (Exemple: Placa Pacífica).
• Placa Continental: Formada principalment per litosfera continental (Exemple: Placa Aràbiga).
• Placa Mixta: Formada per litosfera oceànica i continental (Exemple: Placa Eurasiàtica).

Dorsals Oceàniques: Detall dels Límits Constructius

Les dorsals oceàniques són límits constructius amb les següents característiques:

• Són zones de fractura de milers de km de longitud. El material del mantell surt a la superfície i origina activitat volcànica fissural.
• Produeixen basalt que origina escorça oceànica nova i forma una prima litosfera.
• Els corrents de convecció divergents produeixen esforços distensius que separen els dos flancs de la fractura.
• La pressió que fa el magma des de l'interior forma el relleu de la dorsal. La depressió ocupada per la fractura s'anomena *rift*.
• En la zona del rift es formen brolladors hidrotermals.