Tectònica de Plaques: Guia Completa de la Dinàmica Terrestre

La Tectònica de Plaques: Una Visió General

La tectònica de plaques és una teoria que permet explicar els processos geològics que tenen lloc a l’interior de la Terra i les seves conseqüències a la superfície terrestre.

Antecedents: Observacions Prèvies a la Deriva Continental

Els cartògrafs, sense poder explicar-ho, veien que Amèrica i Àfrica semblaven fragments i que, si s’aproximaven, encaixarien d’una manera gairebé perfecta.

La Teoria de la Deriva Continental de Wegener

Alfred Wegener va anunciar la teoria de la deriva continental, que li permetia explicar la forma i la disposició dels continents i l’origen de les muntanyes. Segons aquest científic, fa uns *300 milions d’anys*, tots els continents estaven formats per un únic supercontinent, que va anomenar **Pangea**, envoltat per un oceà. Per a Wegener, els continents es desplaçaven sobre el fons oceànic, cosa que li permetia explicar la formació de les cadenes de muntanyes, perquè quan un continent viatjava a la deriva, si la seva zona frontal trobava resistència, es plegava.

Arguments de la Teoria de la Deriva Continental

1. Coincidència en la forma de la costa dels continents molt allunyats.
2. Similitud de formacions rocoses en continents que ara estan separats.
3. Proves paleoclimàtiques.
4. Proves paleontològiques.
5. Continuïtat de les cadenes de muntanyes en continents diferents.

L'Estudi del Fons Oceànic i les seves Conclusions

Per a estudiar l’*Atlàntic Nord*, es van emprar vaixells equipats amb instruments per a determinar la profunditat i equips per extreure sediments i roques del fons marí. Van arribar a les conclusions següents:

• En el centre de la conca hi havia una gran elevació muntanyosa, la **dorsal oceànica**, amb un solc central, el **Rift**.
• La capa de sediments era molt més prima del que s’havia suposat.
• Els fons oceànics eren relativament joves: no es van trobar roques de més de *180 milions d’anys*, i la seva edat augmentava amb la distància a la dorsal.
• Després es va poder observar que els epicentres dels terratrèmols que s’havien produït en aquesta zona se situaven al llarg de la dorsal.

La Teoria de l'Expansió del Fons Oceànic

Aquesta teoria explica que a la dorsal oceànica es formava contínuament la litosfera oceànica i, d’aquí, es produïa l’expansió del fons marí. Però no tenien proves suficients per a demostrar l’obertura dels oceans. La prova decisiva es va aportar el *1962* quan van estudiar el magnetisme a les roques dels fons marins i van trobar unes franges magnètiques paral·leles i simètriques en els dos costats de l’eix de la dorsal.

La Tectònica de Plaques: Una Teoria Unificadora

La tectònica de plaques permet explicar molts dels processos geològics que tenen lloc al nostre planeta. Aquesta teoria explica com i on es forma l’escorça continental i oceànica, la disposició actual dels continents i el seu moviment al llarg del temps, la formació i l’expansió dels oceans, la formació de les roques, els jaciments minerals i el relleu terrestre.

Les Plaques Litosfèriques: Definició i Moviment

Segons la teoria de les plaques, la superfície de la Terra està dividida en plaques de diferents dimensions, anomenades **plaques litosfèriques**. Les plaques, formades per litosfera, es desplacen a una velocitat mitjana de diversos centímetres a l’any.

Causes del Moviment de les Plaques

El moviment de les plaques té dos factors principals:

• Les **cèl·lules convectives del mantell**, que es creen a causa de la calor a l’interior terrestre i tendeixen a eliminar-se per la superfície del planeta.
• La **força de gravetat**. A les zones dorsals pugen magmes de l’interior i fan que la placa formada recentment quedi a més altura. Això permet que la placa empenyi des de la dorsal cap a la zona de subducció, on la placa s’enfonsa al mantell.

Tipus de Límits entre Plaques Litosfèriques

Dues plaques es poden moure de diverses maneres: separant-se, apropant-se o desplaçant-se lateralment.

• Els **límits divergents** són les zones on es separen dues plaques; el material puja contínuament i es crea l’escorça oceànica.
• Els **límits convergents** són quan les plaques es posen una damunt de l’altra (subducció o col·lisió).
• En els **límits neutres** (o transformants), les plaques es desplacen lateralment i no es crea ni es destrueix litosfera.

Les Dorsals Oceàniques: Formació i Característiques

Les dorsals oceàniques són grans elevacions situades en una zona mitjana de tots els oceans. Algunes crestes de les dorsals sobresurten per damunt del nivell del mar i formen illes volcàniques en el centre de l’oceà. La part central de la dorsal està formada per fractures anomenades **Rift**, pel qual puja el magma del mantell i provoca una activitat volcànica lenta però constant. Les dorsals són travessades per nombroses fractures, anomenades **falles de transformació**.

L'Origen d'un Oceà: Del Punt Calent al Rift

La formació d’una dorsal, és a dir, d’un oceà, comença quan davall d’un continent apareix un **punt calent**. El magma calent procedent del mantell eleva la litosfera i forma un dom. La litosfera rígida es trenca i forma un sistema de tres clivells, anomenat **punt triplet**.

Formació d'un Oceà: Ruptura Continental i Expansió

La formació d’un oceà comença quan apareix un sistema de fractures paral·leles quan es trenca un continent i les plaques es comencen a separar. La lava surt per aquestes fractures i crea una nova litosfera, empenyent lateralment.

Àrees de Subducció: Destrucció de Litosfera

En les dorsals es crea litosfera oceànica i, com que la superfície total de la Terra es manté constant, han d’existir altres zones on se’n destrueixi. En les zones de subducció es produeixen nombrosos terratrèmols, causats per les friccions i les tensions que pateix la placa.

Les Fosses Oceàniques: Indicadors de Subducció

La zona on una placa oceànica subdueix està marcada per fosses allargades i de molta profunditat.

Els Arcs d'Illes: Subducció Oceànica-Oceànica

Es formen quan una placa oceànica subdueix per davall d’una altra placa també oceànica.

Les Falles de Transformació: Límits Neutres

Les falles de transformació són llocs en què no es forma ni es destrueix litosfera; són límits neutres. Les plaques que estan en contacte en aquests límits conserven la seva extensió total. Es produeix un moviment de desplaçament lateral entre dues plaques. Les falles de transformació poden connectar dorsals i zones de subducció. Es produeix el trencament de la litosfera, s’acumula un esforç continu i, durant el terratrèmol, s’allibera la deformació acumulada, i les plaques es mouen desplaçant-se horitzontalment.