Tectònica de Plaques: Guia Completa i Explicació Detallada

Tectònica de Plaques

Introducció

La tectònica de plaques és la teoria que explica els processos geològics que tenen lloc a l'interior de la Terra. Aquesta teoria, proposada per Alfred Wegener el 1968, es basa en el moviment de les plaques tectòniques, que poden ser oceàniques, continentals o mixtes (formades per litosfera).

Causes del Moviment de les Plaques

Les plaques tectòniques es mouen a causa de les corrents convectives del mantell. La calor de l'interior terrestre genera aquestes corrents, que tendeixen a eliminar-se per la superfície del planeta. La gravetat també juga un paper important, ja que el magma ascendeix des de l'interior.

Deriva Continental

La deriva continental explica la forma i disposició dels continents i els oceans, així com l'origen de les muntanyes. Segons aquesta teoria, tots els continents van formar un únic continent anomenat Pangea.

Fons Oceànic

El fons oceànic es caracteritza per la presència de la dorsal oceànica, on es troben roques volcàniques joves i una capa de sediments molt prima. Això indica que el fons oceànic és relativament jove.

Teoria de l'Expansió del Fons del Mar

La teoria de l'expansió del fons del mar, proposada per Harry Hess, explica que la dorsal oceànica es forma contínuament a partir de la litosfera oceànica.

Límits de Plaques

Hi ha tres tipus de límits de plaques:

• Límits Divergents: Les plaques se separen i es formen dorsals oceàniques a causa del magma que surt entre elles. Això pot donar lloc a la formació d'un nou oceà o un rift.
• Límits Convergents: Les plaques s'acosten. Això pot provocar que una placa s'introdueixi sota l'altra (subducció) i es formin fosses oceàniques. També pot donar lloc a la col·lisió de plaques, formant serralades muntanyoses o arcs d'illes.
• Límits Neutres (o Transformants): Són zones de transformació on les plaques es desplacen lateralment. En aquestes zones es produeixen molts sismes.

Sismes

Els sismes es produeixen quan s'allibera de manera instantània l'energia acumulada a l'interior de la Terra. Aquesta alliberació d'energia provoca una tremolor. El punt a la litosfera on s'origina el sisme s'anomena focus o hipocentre, i el punt a la superfície terrestre situat just a sobre del focus s'anomena epicentre. Les ones sísmiques es registren amb un sismògraf i es representen en un sismograma. Un tsunami és un sisme submarí.

Hi ha dos tipus principals de sismes:

• Sismes Tectònics: Són causats pel moviment de masses rocoses al llarg de falles o esquerdes. Poden produir rèpliques.
• Sismes Volcànics: Són causats pel moviment del magma del subsol.

Volcans

Els volcans són estructures geològiques per on ascendeix el magma a la superfície terrestre. Hi ha dos tipus principals de volcans:

• Volcans Fissurals: El magma sorgeix a través de fractures.
• Volcans Centrals: El magma s'acumula a la cambra magmàtica i ascendeix per una fractura anomenada xemeneia.

Les zones volcàniques actives es troben principalment en els límits constructius, destructius i neutres de les plaques tectòniques, així com en els punts calents.

Erupcions Volcàniques

Hi ha diferents tipus d'erupcions volcàniques:

• Erupcions Terrestres:
  • Magma fluid: No produeix activitat explosiva, ja que els gasos poden sortir fàcilment.
  • Magma viscós: Produeix explosions fortes, ja que els gasos s'acumulen.
• Erupcions Submarines:
  • Superficials: Molt violentes, ja que l'aigua i la lava entren en contacte i provoquen una explosió.
  • Molt profundes: La lava es solidifica ràpidament.

Orogènesi i Serralades

L'orogènesi és el procés de formació d'una cadena muntanyosa. Una orogènia és una cadena muntanyosa. Una serralada és un conjunt de cadenes muntanyoses de dimensions quilomètriques, amb cims més alts que les dorsals oceàniques. Hi ha dos tipus principals de serralades: pericontinentals (paral·leles a les fosses oceàniques) i intercontinentals.

Plecs

Els plecs són ondulacions que es produeixen quan actuen forces tectòniques que deformen plàsticament les roques sense trencar-les. Els elements d'un plec són:

• Eix del plec: Intersecció del pla axial amb la superfície del terreny.
• Pla axial: Pla imaginari que passa per les xarneres dels estrats que constitueixen el plec.
• Flancs: Parts laterals del plec, a banda i banda de la xarnera.
• Nucli: Zona interna del plec.
• Xarnera: Zona de flexió de l'estrat.

Hi ha diferents tipus de plecs segons la seva forma i la inclinació del pla axial:

• Anticlinals: Forma de ʌ
• Sinclinals: Forma de ∨
• Plec recte: Pla axial vertical |
• Plec inclinat: Pla axial inclinat /
• Plec bolcat: Pla axial molt inclinat z
• Plec ajagut: Pla axial horitzontal c

Diàclasis i Falles

Les diàclasis són fractures en les quals no hi ha desplaçament entre les roques i els blocs. Poden ser de naturalesa tectònica (tectoclàsis) o degudes a la contracció dels basalts de lava (diàclasis).

Les falles són fractures en les quals els blocs resultants d'un trencament es desplacen un respecte a l'altre. Els elements d'una falla són:

• Pla de falla: Superfície on es produeix el trencament.
• Cabussament: Angle que forma el pla de la falla amb la recta horitzontal.
• Llavis de falla: Blocs desplaçats segons el pla de falla.
• Salt de falla: Desplaçament de punts que estaven units abans que es produís la fractura.

Hi ha diferents tipus de falles segons el seu desplaçament:

• Falles Normals: Causades per forces distensives.
• Falles Inverses: Causades per forces compressives.
• Falles de Direcció (o Transformants): Els blocs es desplacen en la mateixa direcció però en sentits contraris.

Fosses Tectòniques i Massissos Tectònics

Les fosses tectòniques són una sèrie de blocs definits per falles normals, progressivament més enfonsats cap a l'interior. Formen valls. Els massissos tectònics queden elevats respecte als blocs laterals i estan delimitats per sistemes de falles.