Tectònica de Plaques: Moviment, Relleu i Formació de Muntanyes

Tectònica de Plaques: Moviment i Formació del Relleu Terrestre

La Tectònica de Plaques, formulada per Arthur Holmes i acceptada per la comunitat científica des dels anys seixanta, és la teoria que explica els moviments de l'escorça de la Terra i la formació del seu relleu. El seu precedent va ser la Teoria de la Deriva Continental, proposada per Alfred Wegener.

Capes Interiors de la Terra

La Litosfera és una capa formada per roques sòlides (escorça i zona sòlida del mantell). Té aproximadament 70 km de profunditat.

L'Astenosfera és la zona més profunda del mantell i està formada per roques en estat semilíquid a causa de les altes temperatures.

Les Plaques Tectòniques

Una placa és un fragment rígid de litosfera, és a dir, escorça oceànica més la part superior del mantell, o escorça continental més la part superior del mantell.

La Litosfera està formada per un nombre reduït de plaques, més o menys grans. Aquests fragments són rígids, inerts i suren per sobre de l'Astenosfera (la zona semilíquida del mantell).

Tipus de Contacte entre Plaques

El contacte entre dues plaques dona lloc a tres tipus de límits diferents:

• Subducció d'una placa oceànica per sota d'una altra: el resultat és un arc d'illes volcàniques, com les illes del Carib o l'Arc de Foc del Pacífic.
• Subducció d'una placa oceànica per sota d'una placa continental: el resultat és l'elevació de serralades muntanyoses, com les Rocalloses i els Andes.
• Col·lisió d'una placa continental amb una altra: el resultat és l'elevació de grans serralades muntanyoses. En aquest cas, parlem d'un procés d'obducció, on les plaques xoquen i es pleguen ambdues. El millor exemple és la formació de la serralada de l'Himàlaia.

Relleu Marí: Dorsals i Fosses Oceàniques

El relleu marí no és pla, sinó que presenta carenes muntanyoses de gran elevació, conegudes com a dorsals oceàniques. Aquestes són zones de separació de les plaques tectòniques.

També trobem zones de gran profunditat a prop dels continents, que són les fosses oceàniques. Aquestes corresponen a zones de col·lisió de les plaques.

Orogènies: Formació de Muntanyes

Les orogènies són processos de moviment horitzontal de les plaques litosfèriques, que xoquen frontalment, encavalcant-se les unes sobre les altres. Distingim dues orogènies principals:

• Orogènia Herciniana: va tenir lloc fa entre 200 i 600 milions d'anys (Era Primària). Va originar muntanyes antigues i fortament erosionades, amb formes arrodonides, com el Pirineu Axial, el Massís Central Francès o la Meseta Castellana.
• Orogènia Alpina: va tenir lloc fa uns 50 milions d'anys (Era Terciària). Va formar muntanyes joves, amb vessants retallats i molt elevats, on l'erosió encara és recent. Presenten formes escarpades i valls profundes, com els Pirineus, els Balcans, els Carpats, els Alps o els Andes.

Els moviments orogènics provoquen formes diferents segons la duresa dels materials.

Formes del Relleu Orogènic

Falla

És una fractura que segueix línies de mínima resistència, produïda pels moviments orogènics, al llarg de la qual hi ha desplaçament d'un bloc respecte de l'altre. Es produeix quan les forces actuen sobre materials durs. Poden ser normals o inverses.

Plegaments

Les forces internes actuen sobre materials plàstics que es pleguen, formant ondulacions.

Fosses Tectòniques

En una fossa tectònica hi ha un bloc enfonsat situat entre dos blocs més enlairats, per l'acció d'un seguit de falles, generalment normals.