Teixits Epitelials i Connectius: Funcions i Característiques

Unions cel·lulars

Unions estretes:

Estan formades per una xarxa de cadenes de proteïnes de transmembrana que fusionen les superfícies externes de les membranes plasmàtiques adjacents i sellen les vies de pas entre aquestes cèl·lules.

Unions adherents:

Contenen una placa, que és una densa capa de proteïnes en la part interna de la membrana plasmàtica. Les cèl·lules s'uneixen mitjançant glucoproteïnes de transmembrana anomenades cadherines. Les unions adherents formen zones extenses anomenades cinturons d'adhesió.

Desmosomes:

Contenen una placa que s'extén cap a l'espai intercel·lular entre membranes cel·lulars adjacents i uneixen les cèl·lules entre si.

Hemidesmosomes:

No uneixen cèl·lules adjacents. Tenen l'aspecte de la meitat d'un desmosoma.

Unions comunicants:

Les proteïnes de membrana anomenades conexina formen túnels plens de líquid.

TEIXIT EPITELIAL

Epiteli pavimentós simple:

Conté una sola capa de cèl·lules aplanades. Revesteix principalment al sistema cardiovascular i al sistema limfàtic.

Epiteli cúbic simple:

Una sola capa de cèl·lules cúbiques, rodones amb un nucli central. La seva funció principal és la de secreció i absorció de substàncies.

Epiteli cilíndric simple, no ciliat:

Una sola capa de cèl·lules cilíndriques no ciliades amb nuclis ovalats pròxims a la base cel·lular. La seva funció és purament secretora i d'absorció.

Epiteli cilíndric simple ciliat:

Conté una sola capa de cèl·lules cilíndriques ciliades amb nuclis pròxims a la zona basal. Els cilis bateguen uniformement i desplacen el moc i les partícules estranyes cap a la gola.

Epiteli pavimentós estratificat:

Contenen dues o més capes de cèl·lules. La varietat queratinitzada forma la capa superficial de la pell, mentre que la no queratinitzada revesteix superfícies humides.

Epiteli cúbic estratificat:

El formen dues o més capes de cèl·lules cúbiques. Es localitza als conductes de les glàndules sudorípares i a part de la uretra masculina.

Epiteli cilíndric estratificat:

Les capes basals solen estar compostes per cèl·lules petites de forma irregular. Revesteix part de la uretra i els conductes excretors d'algunes glàndules.

Epiteli cilíndric pseudoestratificat:

Sembla tenir varies capes, ja que els nuclis cel·lulars estan disposats a diferents nivells. Les seves funcions són d'absorció i protecció.

Epiteli de transició:

En estat relaxat s'assembla a un epiteli cúbic estratificat. Les seves múltiples capes i la seva elasticitat el fan idoni per a tapitzar estructures buides.

CLASIFICACIÓ

TEIXIT CONJUNTIU LAXE

Teixit connectiu areolar:

És un dels teixits connectius més dispersos a l'organisme. Compleix una funció de resistència, elasticitat i subjecció.

Teixit connectiu reticular:

És una xarxa delicada de fibres reticulars i cèl·lules reticulars. Forma l'estroma dels òrgans.

Teixit connectiu adipós:

Conté cèl·lules derivades dels fibroblasts denominades adipòcits. La seva funció és reduir la pèrdua de calor, reserva energètica i suport i protecció d'òrgans.

Teixit connectiu mucós:

Es localitza al cordó umbilical del fetus i la seva funció principal és la de sostenir.

Mesenquimal:

Es localitza gairebé de forma exclusiva sota la pell i també al llarg dels ossos en vies de desenvolupament de l'embrió.

TEIXIT CONJUNTIU DENS

Teixit connectiu dens regular:

Formen els tendons, la majoria dels lligaments i les aponeurosis. La seva funció és la d'inserir amb fermesa una estructura en una altra.

Teixit connectiu dens irregular:

Es localitza a la regió reticular més profunda de la dermis i a altres parts del cos. La seva funció és proporcionar resistència a la tensió en varies direccions.

Teixit connectiu elàstic:

Es localitza al teixit pulmonar. La seva funció permet l'estirament de varis òrgans i pot recuperar la seva forma original després d'estirar-se.

TEIXIT CONJUNTIU ESPECIALITZAT

Cartílag:

Es divideix en tres tipus: hialí, fibrocartílag, elàstic.

Cartílag hialí:

És el cartílag més abundant de l'organisme. La seva funció és esdevenir superfícies llises per als moviments articulars i donar flexibilitat i sostent.

Fibrocartílag:

Es localitza a diverses parts del cos i fa funció de suport i unió d'estructures entre si.

Cartílag elàstic:

Conductes disposats en una xarxa de fibres elàstiques dins d'una matriu extracel·lular. La seva funció és donar força i elasticitat.

Teixits connectius madurs:

Està format per el plasma i els elements formes. La seva funció consisteix en el transport d'oxigen, la fagocitosi i la coagulació de la sang.

Membranes

Mucoses:

Revesteixen cavitats en contacte amb l'exterior i ajuden a la digestió i absorció.

Seroses:

Revesteixen cavitats que no tenen contacte directe amb l'exterior. El mesoteli secreta líquid serós que permet que els òrgans rellisquin.

Cutànies:

És la pell i la dividim en epidermis i dermis.

Sinovial:

Recobreix per dins les articulacions.

Òrgans i Teixits

Un òrgan és una agrupació de dos o més teixits que formen una unitat estructural encarregada de una funció dins d'un organisme pluricel·lular. L'estroma és la fracció orgànica que es correspon amb els elements estructurals. El parènquima és la fracció fisiològica de l'òrgan.

Epitelial > conjuntiu > muscular > nerviós. (ORDRE)

Regeneració tissular: Succeeix quan el parènquima té capacitat de reparació. Si la regeneració és a partir de l'estroma, s'acumula teixit connectiu que fa que perdem la funció de l'òrgan.