Teixits Vegetals: Tipus i Funcions

Principals teixits vegetals:

Meristemàtics

Encarregats del creixement del vegetal, perquè les seves cèl·lules conserven la capacitat de multiplicar-se durant tota la vida de la planta. Amb el creixement, aquestes cèl·lules van diferenciant-se en altres tipus cel·lulars. Les cèl·lules meristemàtiques són petites, arrodonides, de citoplasma dens i nucli gran, en contínua multiplicació. Dos tipus:

• Primaris: Encarregats del creixement en longitud, són cèl·lules que no es diferencien de les altres i tenen la capacitat de multiplicació i diferenciació. Aquests meristemes es col·loquen en les gemmes de la tija, protegits per bràctees, i en l'àpex de l'arrel, protegits per la còfia, que és la beina del teixit suberós. Les cèl·lules noves es desplacen a la base de la planta i s'allarguen.
• Secundaris: Creixement en grossor, per això falten en aquelles espècies que viuen més d'un any, com les herbes, que no creixen de grossor. S'originen quan la planta ja té un any de vida; les cèl·lules deriven d'altres adultes que es desdiferencien i recuperen la capacitat de multiplicació. Es col·loquen intercalats en altres teixits de la planta, com les bandes de cèl·lules meristemàtiques que produeixen noves cèl·lules cap a l'interior o exterior de la tija o de l'arrel.

Parènquimàtics

Són els teixits de farciment. Formen la major part del cos del vegetal i es col·loquen entre altres teixits. Les cèl·lules són grans i arrodonides, de paret prima, i deixen espai entre elles. Poden ser:

• Parènquimes clorofílics: Formats per cèl·lules amb cloroplasts, per a fer la fotosíntesi.
• Parènquimes de reserva: Amb cèl·lules que emmagatzemen midó, sucres o greixos. Abunden en les arrels napiformes (pastanagues), tiges subterrànies (patates), llavors i fruits comestibles.
• Parènquimes aqüífers: Emmagatzemen aigua en els espais intercel·lulars. Es donen en fruits carnosos i en tiges de plantes de climes molt secs.
• Parènquimes aerífers: Amb molt d'espai intercel·lular per on circula aire. Es donen en les arrels de les plantes que arrelen en llocs entollats, per a facilitar la respiració cel·lular.

Teixits protectors

Recobreixen la superfície de la planta, no tenen espai intercel·lular i són epidèrmics i suberosos.

• Teixit epidèrmic: Format per una sola capa de cèl·lules aplanades desproveïdes de clorofil·la. L'epidermis de l'arrel presenta cèl·lules amb les parets poc reforçades i amb gran capacitat d'absorbir aigua i sals minerals. Es troba en les fulles de menys d'un any. En la zona s'anomenen pèls radicals, presenten prolongacions de pèls que connecten la superfície amb l'exterior i faciliten l'absorció de nutrients. L'epidermis de tiges i fulles es caracteritza perquè les parets de les cèl·lules tenen molta cutina, substància impermeable transparent que protegeix la planta de la dessecació. En el revés de les fulles i, en menor grau, en el feix i en les tiges, entre les cèl·lules epidèrmiques normals, s'intercalen en forma de fesols que delimiten uns orificis anomenats estomes, on es realitza l'intercanvi de gasos de la planta amb l'exterior. Tenen cloroplasts que regulen l'obertura dels estomes.
• Teixit suberós: Format per diverses capes de cèl·lules mortes plenes d'aire, amb paret fortament impregnada de suberina. Substitueixen l'epidermis a partir del primer any de vida en la part de les tiges d'arbres i arbustos, construint el suro que recobreix arrels velles. En les tiges, per a facilitar l'aireig dels teixits recoberts, el suro presenta porus anomenats lenticel·les, farcits de cèl·lules més petites que permeten el pas de l'aire.

Teixits conductors

Formats per cèl·lules cilíndriques que s'uneixen entre elles formant llargs tubs de calibre microscòpic. S'encarreguen de conduir la saba per la planta. Hi ha:

• Teixit llenyós (tronc o xilema): Són vasos llenyosos formats per files de cèl·lules cilíndriques mortes impregnades de lignina, substància que les fa dures, i té la funció de transportar la saba bruta (aigua i sals minerals) des de les arrels a les fulles.
• Teixit liberià (líber o floema): Encarregat de conduir la saba elaborada, les dissolucions de sucres, proteïnes i altres productes orgànics des de les fulles cap a la resta de la planta. El principal component són els vasos liberians, constituïts per files de cèl·lules cilíndriques vives. La suberina controla la substància dels vasos liberians.

Teixit de sosteniment

Formen l'esquelet que dona rigidesa a les diferents parts de la planta. Les cèl·lules tenen la paret engruixida i, a vegades, reforçada per lignina. Els principals tipus de teixits són:

• Col·lènquima: Està format per cèl·lules parenquimàtiques vives amb parets reforçades en alguns punts i amb dipòsits de cel·lulosa que li confereixen resistència i elasticitat a les plantes joves.
• Esclerènquima: Teixit de cèl·lules mortes de parets molt gruixudes. Les cèl·lules allargades s'anomenen fibres; si són arrodonides, s'anomenen pètries. Les fibres poden tenir lignina o cel·lulosa; en el cas que sigui cel·lulosa, tenen utilitat tèxtil, com el cotó. Les cèl·lules pètries estan fortament impregnades de lignina i formen estructures molt dures, com la nou.

Teixits secretors

Formats per cèl·lules que fabriquen o emmagatzemen substàncies com essències, gomes o resines, que poden ser productes de rebuig de la planta però útils per als éssers humans.

A vegades es tracta de cèl·lules epidèrmiques que emmagatzemen substàncies aromàtiques o urticants. Altres vegades són bosses secretores, cavitats esfèriques enmig d'un parènquima, envoltades per cèl·lules que aboquen allà essències, com en l'escorça de la taronja o la llima. Altres vegades, les cavitats que acumulen els productes de rebuig formen conductes, com els tubs resinífers dels pins. Altres vegades, tubs laticífers formats per cèl·lules allargades que acumulen un líquid d'aspecte lletós denominat làtex, com la figuera o l'arbre del cautxú.