Teleassistència per a la Gent Gran i Suport Emocional

Escrito el 18 de Enero de 2025 en catalán con un tamaño de 7,49 KB

Teleassistència domiciliària i mòbil

Els dos dispositius són un recurs social d'ajuda domiciliària. Permeten a l'usuari contactar amb una oficina central, l'avi els explicarà quin és el problema que pateix, i ells podran decidir quina és l'actuació més correcta (parlar una estona amb ells per a tranquil·litzar-los, enviar-los un metge o ambulància al seu domicili...).

Teleassistència: suport psicològic + suport a l'ancià en cas de dubte o d'emergència (caigudes, es troba malament...).
Teleassistència mòbil: és un dispositiu mòbil que també permet a l'usuari poder ser localitzat gràcies a que incorpora un GPS. Útil per al domicili o per a fora de casa (si cau, es perd...).

La teleassistència mòbil estaria indicada per a pacients amb major mobilitat i autonomia, que es desplacen sovint fora del seu domicili. La tradicional només dóna cobertura a casa, on hi ha el dispositiu.

Teleassistència:
- Ús només al domicili.
- Més fàcil d'utilitzar, només cal pressionar un botó.
- Es porta sempre a sobre (no cal recordar agafar-lo).
Teleassistència mòbil:
- Ús al domicili i en els desplaçaments.
- Permet localitzar l'avi (en cas de pèrdua).

Què és l'escala LLANTO?

A quins pacients s'aplica?

Què permet el seu ús?

Escala en castellà (la primera reconeguda) que permet avaluar el dolor que pateix un nen d'entre 1 mes i 6 anys, edats en què és difícil que el nen pugui expressar en paraules el dolor que està patint. En base a la intensitat de dolor que estimem que pateix el nen, es pot tractar de manera adequada. L'objectiu és minimitzar el dolor del nen.

Què és el programa Child Life?

Resum de les tècniques de Child Life a l'Hospital Sant Joan de Déu

És un programa d'informació i acompanyament emocional a nens hospitalitzats, per a fer els hospitals pediàtrics llocs més adaptats als nens.

Saber quina informació té cada nen, i valorar si cal donar-n'hi més, adaptar-la al que pot entendre, al que és millor per al nen... La informació disminueix l'ansietat.
Visitar l'hospital per a conèixer els professionals que el tractaran, i els llocs on serà atès. Així es familiaritzarà amb l'entorn.

Objectiu: fer de l'hospital un lloc més acollidor, per a disminuir el sofriment i patiment pediàtric.

Defineix ansietat i estrès

Creus que la Dolors en pateix?

Els podem considerar normals o patològics?

Estrès: reacció física d'alerta que apareix enfront qualsevol canvi intern o extern al qual el cos s'ha d'adaptar; és un mecanisme de defensa que augmenta el nivell d'activitat fisiològica i cognitiva per a disposar de millors recursos per a fer front a la nova demanda.

Ansietat: emoció desagradable, caracteritzada per tensió, preocupació... que apareix quan l'individu s'enfronta a una situació estressant, que percep com una amenaça.

La Dolors s'enfronta a una situació nova, que posa en perill la seva vida, i és normal que pateixi estrès i ansietat.

Estratègies adaptatives i no adaptatives

Estratègies adaptatives: buscar informació sobre la malaltia, contactar amb associacions de persones afectades, intentar allunyar pensaments negatius amb relaxació, activitats de lleure...
Estratègies no adaptatives: culpar els altres o autoculpar-se de la malaltia, intentar cridar contínuament l'atenció, buscant ser el centre d'atenció, inactivitat i dependència, aïllament de la gent, catastrofitzar...

Circumstàncies estressants de l'hospitalització

Identifica-les i proposa què es podria fer des de l'hospital

Aïllament dels pacients: horari més ampli de visites, deixar que la família l'acompanyi el màxim temps possible...
Pèrdua de la identitat personal i individual: tractar els malalts pel seu nom, permetre que utilitzi el seu pijama propi, permetre objectes personals.
Falta d'intimitat i privacitat: ús de cortines separadores en habitacions dobles, habitacions privades, tracte respectuós si cal realitzar higiene diària...
Limitació i control de la mobilitat: habitacions àmplies, amb arquitectura i decoració que afavoreixin el benestar, estimular que els malalts es moguin.
Reglamentació de les activitats: intentar que els horaris (àpats, dormir...) siguin els més similars possibles als de la vida diària, facilitar elecció de menú...
Dependència i falta d'autonomia: afavorir i estimular als malalts per a què facin totes les tasques que puguin per si sols (menjar, higiene...).
Informació deficient: comunicació clara, amb paraules adequades, informació suficient...
Relació asimètrica: tracte humà i amable, però sense caure en el paternalisme.

Recomanacions per a la Dolors

Mesures que podem recomanar a la Dolors quan surti de l'hospital, per a ajudar-la a controlar la situació de nervis i patiment que està vivint:

Comunicació: compartir les seves pors i patiments amb altres afectades, voluntaris, personal sanitari...
Dieta i exercici físic: que reanudi les seves activitats, passegi, camini, mengi bé... això ajudarà a millorar l'estrès.
Medicines alternatives (massatges...), relaxació...
I si no millora, visitar el metge que valorarà si necessita psicofàrmacs per a tractar l'ansietat.

Síndrome del cremat

Procés insidiós degut a l'exposició a estressors laborals, i característic de les persones que treballen amb altres persones; es caracteritza per esgotament emocional (el treballador ja no pot donar més a nivell afectiu), despersonalització (sentiments negatius i enduriment afectiu envers els pacients) i baixa realització personal (el treballador se sent insatisfet, descontent amb la seva feina). És un procés molt comú en el personal sanitari, i en general, en les professions que impliquen tracte amb persones.

Fases

Fase inicial: entusiasme, expectatives positives, molta energia.
Fase d'estancament: el treballador percep que l'esforç que fa és superior a la recompensa que obté, no s'acompleixen les expectatives que tenia.
Fase de frustració: el treballador se sent desmoralitzat, desil·lusionat. Qualsevol cosa l'irrita i provoca conflictes a la feina. Apareixen problemes emocionals, conductuals i fisiològics.
Fase d'apatia: apareixen mecanismes de defensa com tracte distant i mecànic cap els pacients, el treballador anteposa els seus interessos i satisfacció propis, fuig de les tasques estressants, participa poc a la feina.
Fase del cremat: esgotament emocional, despersonalització i baixa realització personal.

Entradas relacionadas:

Etiquetas: